Hem nedat entre taurons molts anys i això ha fet que la nostra creativitat i capacitat d'esforç siga molt gran i hem aprés a lluitar per poder sobreviure. Ricard Peris.
En un moment de crisi econòmica i del sector editorial, Ricard Peris, director d'Andana va decidir tirar endavant un projecte que millorés l'entorn cultural del nostre país. D'això ja en fa set anys, i l'editoral infantil i juvenil Andana continua recollint èxits i consolidant-se en el panorama literari actual. El seu últim projecte,
Una llegenda de Sant Jordi, ha arribat aquests dies a les llibreries. Hem parlat amb ell d'aquest llibre, de la trajectoria de l'editorial i de la realitat del sector.
De
qui és la proposta d’editar un llibre sobre la llegenda de Sant Jordi
La idea va ser de Joan Portell,
em va enviar el seu text, i de seguida em va convèncer. Em va agradar perquè a
partir de la base de la tradició ens ofereix la possibilitat de fer diferents
lectures. Hi ha moltes capes de lectura, narracions paral·leles i molts detalls
que ens conviden a reflexionar. Al mercat actual, els lectors poden trobar moltes altres
llegendes de Sant Jordi, però crec que aquesta nova proposta editorial aporta una
cosa diferent. Aquest llibre no canvia l'estructura bàsica de la llegenda, ens
explica versió tradicional però al mateix temps ens convida a reinterpretar el
mite a partir de nous escenaris i noves perspectives. Però, el més important de
tot és que és el lector, jove o adult, és qui ha de fer aquest viatge cap a una
nova lectura particular i personal de la nostra tradició.
A Andana tenim clar que la pedra clau sobre la que ha de descansar un llibre és una bona història. Però, això no és suficient. A més, cal tenir un equip de treball excel·lent, perquè sense grans creadors és impossible arribar a fer grans llibres.
Com ha estat l’experiència de treballar amb el
Joan Portell i el Sebastià Serra?
A Andana tenim clar que la
pedra clau sobre la que ha de descansar un llibre és una bona història. Però,
això no és suficient. A més, cal tenir un equip de treball excel·lent, perquè
sense grans creadors és impossible arribar a fer grans llibres. En el cas del
llibre Una llegenda de Sant Jordi, un
dels elements claus ha estat que tots tres, escriptor, il·lustrador i editor,
hem compartit la mateixa idea de llibre. Aquesta sintonia ha estat clau per
poder fer un bon treball, ja que cadascú des de la seua vessant ha fet la seua
aportació. No obstant això, vull recordar que nosaltres som les tres potes de
la taula de la creació, ara ens queda la quarta: el lector.
Un moment de crisi és també un moment d'oportunitats, un moment per saber trobar el teu espai, i nosaltres vam pensar era necessari fer una aposta per oferir llibres de qualitat per als joves lectors.
Com i perquè neix Andana en un
moment tan complicat pel sector i sobretot per la literatura infantil i
juvenil?
Andana neix el 2 d'abril de
2009, el dia del llibre infantil i juvenil, l'any que comença una de les
crisis econòmiques, socials i ètiques més importants del món occidental. Uns fets que marquen la nostra trajectòria i els nostres objectius. Molts poden pensar que era de
bojos encetar un projecte per editar llibres en paper per a nens i nenes en aquell moment. Però, nosaltres som dels que ens
agrada veure el got mig ple. I tenim arguments per pensar que aquell era el
millor moment. Un moment de crisi és també un moment d'oportunitats, un moment per saber trobar el teu espai, i nosaltres vam
pensar era necessari fer una aposta per oferir llibres de qualitat per als
joves lectors. Llibres que puguen
transmetre experiències i coneixement,
llibres en format paper que conviden a gaudir plenament de l'experiència de la
lectura. Nosaltres preferim ser proactius. No ens aprofita de res
queixar-nos de l'entorn, hem de fer alguna cosa per fer-lo millor. I, hi ha
alguna cosa millor que invertir en les futures generacions?
A més, també vull destacar, que
un element imprescindible per posar en marxa Andana és la nostra passió per fer
llibres. L'edició és el nostre "element" i per tant no entenem altra
forma de viure que estar fent llibres, i compartir projectes amb escriptors,
il·lustradors, correctors, dissenyadors, llibreters, lectors...
Com
ha estat l’experiència durant tots
aquests anys?
L'experiència ha estat molt
gratificant, però també amb moments d'incertesa. Una incertesa que hem
incorporat a la nostra forma de treballar i que ens ha fet evolucionar i
crèixer. Amb la crisi hem vist com la compra de llibres ha desaparegut de la
"llista de la compra" de les famílies. A més, també s'ha produït una
baixada de les compres institucionals i escolars. Per tant, fem un producte de
gran prestigi social, però al mateix temps cada cop hi ha menys vendes. Davant
aquesta situació tenim dues opcions: Queixar-nos de l'entorn o intentar fer
alguna cosa millor. I nosaltres hem optat per la segona. Hem de ser exigents
amb nosaltres mateixos per oferir al lector el millor llibre possible. Això és
necessari perquè l'oferta d'oci cada cop és més gran, i els llibres han de
competir-hi, i per tant ja no ens val qualsevol cosa. A més, aquesta crisi,
també ens ha ensenyat als "editors" a reforçar el nostre compromís
amb la cultura. Ara a més de la preocupació per les liquidacions, a més també
és fonamental tenir cura d'altres aspectes per la qualitat de continguts i
formal.... hi ha un cert retorn a aquell treball editorial artesanal i
vocacional. Tot això , crec que és necessari que posem sobre la taula la
necessitat d'un major impuls del foment de la lectura, hem de seguir fent força
per incrementar l'índex lector i per a que el llibre i la lectura siguen un
element important en la nostra vida, això és una garantia d'un millor futur.
En el nostre cas tenim com un dels nostres referents la cultura editorial infantil i juvenil anglosaxona. De la seua tradició i tendències hem après molt i hem intentat fer la nostra a partir del mestratge d'aquells que ja tenen més experiència.
Quins han estat els llibres que
han tingut més èxit?
De vegades és bonic reflexionar
sobre com ha arribat l'èxit d'un llibre. Alguns poden pensar que hi ha sort,
però jo crec que a més hi ha treball, vocació i compromís. Andana sempre ha tingut una vocació molt
internacional. Per nosaltres és imprescindible descobrir i aprendre d'altres
cultures, en el nostre cas, sobretot d'aquelles on la literatura infantil i
juvenil té molta més trajectòria que la nostra. En el nostre cas tenim com un
dels nostres referents la cultura editorial infantil i juvenil anglosaxona. De
la seua tradició i tendències hem après molt i hem intentat fer la nostra a
partir del mestratge d'aquells que ja tenen més experiència. La visita de llibreries angleses, el contacte
amb editorials com HarperCollins o Simon and Schuster i la presència a la Fira
Internacional de Bolonia, ens ha permés
editar en català, i també en castellà, llibres que han estat fins ara els
nostres èxits. Els èxits més grans d'Andana han vingut dels llibres d'Oliver
Jeffers, un referent internacional dels àlbums il·lustrats que ha esdevingut un
pilar important de l'editorial. A més, també vull destacar dos títols
internacionals: Els fantàstics llibres voladors del Sr. Morris Lessmore, de
William Joyce, i el Sempre t'estimaré, de Robert Munsch, il·lustrat per Noemi
Villamuza. Per una altra banda, també hem
fet una aposta per descobrir nous valors com l'aposta de llibres de música de
Dani Miquel, o per editar el primer llibre de la il·lustradora Paula Bonet, i
d'altres joves il·lustradors o escriptor, com Andreu Galan, que han editat per
nosaltres per primer cop i desprès han entrar al mercat editorial. També vull destacar la col·lecció
de poesia infantil Vagó de versos, amb llibres de grans autors adaptat per a
nens com Marçal o Estellés, i també amb noves creacions com el llibre Qui no sap riure no sap viure, guanyador
del premi Atrapallibres. Finalment, vull destacar un gran èxit juvenil, la
novel·la El meu nom no és Irina, de Xavier Aliaga, que en el darrers tres anys
s'ha consolidat com una lectura referent de molts joves.
Per
vosaltres el llibre digital és una avantatge o un inconvenient?
Crec que ni una cosa ni
l'altra. El llibre digital ha aparegut per ocupar el seu espai. De la mateixa
forma que quan va aparèixer la televisió i ja existia la ràdio, amb el llibre
digital i el llibre en paper crec que ens passarà el mateix. Hi ha propostes i
gèneres que funcionen molt bé en digital, i altres que gèneres i propostes que
necessiten el paper. Ens van voler vendre l'apocalipsi del llibre en paper,
però de moment encara no ha arribat i sembla que el model de negoci tampoc
acaba de donar amb el punt clau.
El món editorial (i cultural en general) ha de fomentar un espai únic on allò important siga la qualitat i la difusió per tot territori. Hi ha molts bon autors en la nostra llengua, i importa ben poc si són catalans, valencians o balears, allò important és que són bons i necessiten mercat.
Quan
autors del vostre catàleg són valencians i quan catalans?
Al nostre catàleg no ens agrada
diferenciar si són valencians o
catalans, crec que això no és bo per a la nostra cultura. Crec que davant el
panorama actual i desprès de tants anys amb ingerències polítiques, el món
editorial (i cultural en general) ha de fomentar un espai únic on allò important siga la qualitat i la
difusió per tot territori. Hi ha molts
bon autors en la nostra llengua, i important ben poc si són catalans,
valencians o balears, allò important és que són bons i necessiten mercat. Al nostre catàleg també tenim autors anglesos,
americans, francesos, italians, japonesos...
Quina quota de mercat de la
vostra editorial és valenciana i quina catalana?
La nostra relació de quota de
mercat dels llibres que editem en català entre València i Catalunya es un 65% a Catalunya i un 35% al País Valencià. Des de fa un any també
estem editant en castellà i per tant també estem ampliant la nostra quota de
mercat a tot l'estat espanyol.
Hem nedat entre taurons molts anys i això ha fet que la nostra creativitat i capacitat d'esforç siga molt gran i hem aprés a lluitar per poder sobreviure.
Com
està el sector a València?
El sector a Valencià ha patit
un silenci antic i molt llarg, i això
s'ha notat. El sector del llibre, com molts altres àmbits de la cultura, no
estàvem a l'agenda dels "grans esdeviments" i per tant el suport
institucional era inexistent. Si a aquest fet, li afegim la crisi dels darrers
anys ens trobem davant un panorama molt desolador. Per sort, el canvi de govern
ha portat bones intencions que s'hauran de materialitzar els propers anys. Fa
unes setmanes es va presentar les directrius per posar en marxa el Pla de
Foment de lectura de la Generalitat Valenciana i superar l'índex de lectura més
baix en llengua pròpia i la mitjana estatal.
(http://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-valencia-presenta-un-pla-per-superar-lindex-de-lectura-mes-baix-en-llengua-propia-i-la-mitjana-estatal/). No obstant això, trobe que
davant aquesta realitat, el sector editorial valencià ha sabut trobar el seu
espai i està donant mostres de recuperació amb l'aparició de nous segells i
també d'autors de gran qualitat i projecció. Hem nedat entre taurons molts anys
i això ha fet que la nostra creativitat i capacitat d'esforç siga molt gran i
hem aprés a lluitar per poder sobreviure.
Quina
és la vostra relació amb la resta d’editorials valencianes? I amb les
catalanes?
Excel·lent, crec que és el
moment de crear sinèrgies i aprofitar iniciatives i situacions per intentar
ampliar el nombre de lectors.
Ens cal una aposta per crear un espai comunicatiu que ens permeta descobrir i conèixer tot allò que s'hi fa a Catalunya, València i les Illes. Hem d'oferir normalitat en les relacions entre els diferents territoris per poder gaudir de la qualitat dels treballs culturals que es fan a tot arreu.
El
trànsit d’autors entre València i Catalunya és equilibrat?
Un dels grans problemes del nostre
mercat editorial és que no tenim un bon "trànsit" d'autors, de
llibres i de propostes culturals. Són una llengua amb un mercat petit, i a
sobre estem molt fragmentats. Com ho podem solucionar? Considere que per una banda ens cal una aposta per crear un
espai comunicatiu que ens permeta descobrir i conèixer tot allò que s'hi fa a
Catalunya, València i les Illes. Hem
d'oferir normalitat en les relacions entre els diferents territoris per poder
gaudir de la qualitat dels treballs culturals que es fan a tot arreu. Un bon punt de partida per
aconseguir aquest trànsit editorial és començar per un trànsit creatiu, com hem
aconseguit amb el llibre Una llegenda de
Sant Jordi. El fet que editem un llibre escrit per un autor de Barcelona,
il·lustrat per un autor de Vilanova i editat per una editorial valenciana no hauria de ser un fet excepcional,
i ara per ara encara ho és.
Quines
són les principals novetats d’Andana per aquest Sant Jordi 2016 a banda de Una
llegenda de Sant Jordi?
Tenim unes quantes novetats que
ens agradaria destacar:
-
L'àlbum Una llegenda de Sant Jordi,
de Joan Portell i Sebastià Serra.
-
El
dia que les ceres de colors van tornar a casa,
d'Oliver Jeffers. La segona part del gran èxit, El dia que les ceres de colors
van dir prou.
-
La
màquina de les abraçades, de Scott Campbell. http://andana.net/llibre/la-maquina-de-les-abracades/
-
Els
calçotets de l'ós blanc, dels japonenos Tupera-Tupera.
http://andana.net/llibre/els-calcotets-de-los/
-
Grrrrr! de Rob Biddulph. Un
dels autors revelació d'àlbums al mercat
anglosaxó guanyador del prestigiós premi
Waterstones.
-
El llibre/còmic El misteri de
la mansió cremada, de Miguel Ángel Giner i les il·lustradores Núria Tamarit i
Xulia Vicente. http://andana.net/llibre/la-mansio-cremada-anna-dedalus-detectiu/
-
El nen gos, de Fina Casadelrey
i Francisco Castro http://andana.net/llibre/el-nen-gos/
-
La història autèntica de la
mosca de la tele, de Maria Solar, premi Lazarillo.
Quines activitats farà Andana per Sant Jordi? Fareu signatures a Barcelona?
Clar, tindrem als autors dels llibre Una llegenda de Sant Jordi, Joan Portell i Sebastià Serrà, i també farà signatures l'Andreu Galan, autor del llibre El fantasma Pixallits, i del poemari infantil Qui no sap riure no sap viure, guanyador del Premi Atrapallibres.
Ricard, moltes gràcies.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
:: Contraure
La bona crisi. Cap a un món postmaterialista
:: 
:: 
1:: 
:: 
Entrades
