Jordi Pujol. Memòries II
Temps e Construïr ( 1980-1993)
6 d'octubre de 2009
Biografia
SINOPSI: A través del recorregut pels esdeveniments que han marcat el seu mandat, Jordi Pujol rememora els episodis més interessants sense defugir la polèmica. De rerefons, hi ha un replantejament de la relació Catalunya- Espanya. L’aparició, ara fa dos anys, del primer volum de les memòries de Jordi Pujol va suposar un autèntic impacte popular. Si aleshores Jordi Pujol esbossava les línies mestres de la seva personalitat i de les seves conviccions, en aquest segon volum (que s’obre amb la investidura com a president de la Generalitat) parla amb franquesa i vivacitat d’episodis crucials de la nostra història recent, com el 23-F i el paper d’alguns polítics en l’intent de cop d’estat; la solitud d’Adolfo Suárez; la querella de Banca Catalana (vista com una jugada indigna del govern de Madrid); la complexa situació de CiU davant el referèndum de l’OTAN; l’Operació Reformista de Miquel Roca; la creació de TV3 enmig d’entrebancs constants; els Jocs Olímpics de Barcelona, i també del seu relleu dins de Convergència... S’hi inclouen documents inèdits de gran importància històrica, com, per exemple, una carta al rei Joan Carles i una altra a Felipe González en moments especialment delicats. És difícil que deixi indiferent. Com va protagonitzar i interpretar episodis crucials de la nostra història recent. El primer volum de les Memòries i el més recentment publicat Esmorzars amb Jordi Pujol han estat, en part, el preludi del contingut d’aquesta segona entrega Memòries II. Temps de construir (1980 – 1993).
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Entrades
Llegir els bocins d'Història per trobar una realitat, és instructiu, però depèn, i molt, de la ideologia de qui escriu el llibre.
ResponEliminaLlegir no és mai pesat. Només són pesats segons quins autors, però d'això el lector no en té la culpa.
M'agrada considerar les teves sinopsis.
... ...traigo
ResponEliminasangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazon
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...
desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ
TE SIGO TU BLOG
CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesia ...
AFECTUOSAMENTE
COUNICACION LITERARIA
jose
ramon...