Xevi Sala, Premi Prudenci Bertrana 2016 :: La tardor literaria en català :: 80grams celebra sis anys de literatura :: Entrevista Anna Altisén :: Jo, confesso guanya el Premi Crexell 2012 :: Mor l'escriptor Emili Teixidor :: Grup 62 ja és a Google Play :: Salvador Macip guanya el Premi Carlemany :: Rafael Nadal guanya el Premi Josep Pla 2012 :: Els llibres de l'any a 80grams :: La primera novel·la de Lluís Llach arribarà a les llibreries el 2 de febrer :: 20 anys de la mort de Montserrat Roig :: Ha mort Joan Agut :: 80grams celebra 3 anys de literatura catalana :: L'escriptora Muriel Villanueva guanya el Premi Just M. Casero amb la novel·la La Gatera :: Aguilera, O'Hara i Llavina, Premis Octubre 2011 :: Rànquing de tardor 80grams 2011 :: David Cirici guanya el Premi Prudenci Bertrana :: L'infern d'Alabastre guanya el rànquing d'estiu 2011 :: Pa negre, la primera pel·lícula catalana candidata als Óscars :: Ausiàs March té perfil al Facebook :: Joaquim Carbó, Premi Trajectòria Setmana del Llibre en Català :: Cabré bat rècords i el seu llibre es reedita en només una setmana :: 80grams a Catalunya Ràdio

dimecres, 1 d’abril del 2009

Club de lectura :: Una dona incòmoda

©lub de lectura
Una dona incòmoda
Montse Banegas
Editorial Proa
Octubre 2008

:: Entrevista Montse Banegas

VALORACIÓ PERSONAL: Aquest és sens dubte un d’aquells llibres de personatge. I ho dic en singular perquè la Mònica, la protagonista, articula el pes absolut de la novel·la i els altres personatges són mitjans per entendre la magnitud d’aquesta noia incòmoda, addicta al tabac, inestable, poruga i dura. El treball de l’autora, Montse Banegas, és francament minuciós alhora de posar en escena a la Mònica, que se’ns presenta com un ésser que a vegades ens desperta compassió, altres complicitat, altres rebuig i fins i tot simpatia. El llibre està escrit en primera persona, i això ens acosta encara més al personatge. L’etapa de vida escollida, el pas de l'adolescència a l'edat adulta, ja complicada de per sí, també ens fa sentir-nos més aprop d’ella. Tot i que a la Mónica li passen moltes coses, la majoria dolentes, el relat és versemblant i no cau en el victimisme. És un bon llibre per adolescents que es trobin en aquesta etapa, però també per tots aquells que ja l’hem passat i que en tenim un record proper. És un llibre irònic i crític amb la societat capitalista en la que vivim, amb el sector universitari en el que es mou la protagonista, i també amb el món de la psiquiatria i psicologia. Això dóna a la novel·la un fons molt interessant, que l’autora no fa evident sinó que aconsegueix emmascarar-lo dins la trama sense que ens n’adonem. Està escrit en estil directe i amb un llenguatge planer, sense artificis. Està carregat de referències bibliogràfiques i musicals i això enriqueix la novel·la. Es nota que l’autora escriu poesia, perquè es capaç de crear imatges literàries força interessants. Pel meu gust, cap a la plana 100 el llibre perd força, sobretot quan desapareix el personatge de la Clara, però aviat recupera el ritme. Es tracta d’un relat modern i urbà, que s’emmarca dins d’un tipus de literatura actual que el fa molt adequat per noves generacions de lectors. Us animo a llegir-lo i a descobrir aquesta autora.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
:: Altres llibres del club de lectura

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts with Thumbnails