Entrevista :: Montse Banegas

" Tinc més interès a escriure que a ser una escriptora"

Montse Banegas és una de les veus joves més hàbils i soprenents de la literatura catalana actual. Acaba de publicar Una dona incòmoda (Proa), la seva primera novel·la, un monòleg plè d'ironia i sarcasme sobre una generació que intenta enfrontar-se al món que sovint ens fa ser massa exigents amb nosaltres mateixos. 80grams ha parlat amb ella de la incomoditat de la seva protagonista, la Mònica, i de l'aventura d'un primer llibre al mercat.

80grams: Darrera de la Mónica hi ha un personatge molt ben construït. Des de quan coneixes la Mónica, Montse?

Montse Banegas: Quan vaig decidir escriure una història llarga, de seguida no sé per què, vaig començar a escriure aquesta mena de monòleg que fa la Mònica pel començament, per la seva infantesa. A mesura que avançava, el personatge creixia en edat i s’anava dibuixant de manera molt fluïda, molt natural, de manera que potser la Mònica feia molt que s’estava arraulida en algun racó del meu cap esperant el moment de sortir-ne.

80grams: Per què decideixes escriure sobre aquesta etapa de la vida, i des del punt de vista d’una dona?

M.B: Suposo que el fet que jo també sigui una dona i més o menys de l’edat de la Mònica hi ha degut influir, encara que no va ser una decisió molt meditada. El que sí que tenia clar era que em seria molt més fàcil construir la història a partir de la protagonista que uns personatges a partir d’una acció.

“La Mònica encarna moltes de les pors, les febleses i les inquietuds que jo puc reconèixer en mi mateixa i en gent que tinc al voltant, que hem crescut enmig del consum desenfrenat, la immediatesa i la pressió per aconseguir l’èxit”

80grams: Creus que la Mónica es representativa d’una generació?

M.B: La Mònica encarna moltes de les pors, les febleses i les inquietuds que jo puc reconèixer en mi mateixa i en gent que tinc al voltant, que hem crescut enmig del consum desenfrenat, la immediatesa i la pressió per aconseguir l’èxit. Però gent més jove i de més edat que jo m’han dit que ells tenen exactament la mateixa sensació, així que potser va més enllà de generacions i té a veure amb el fet de ser senzillament persones que s’han d’enfrontar al món.

80grams: Quina visió creus que té el lector de la teva protagonista?

M.B: Doncs és curiós perquè la gent m’ha dit coses ben diferents: alguns l’han compadida, a d’altres els ha resultat odiosa, altres l’han admirada i molts, com jo mateixa, han sentit per la Mònica totes tres coses a la vegada.

80grams: Creus que hi ha molts joves com la Mónica?

M.B: Crec que hi ha molts joves i no tant joves, que poden reconèixer algunes de les seves pròpies pors i febleses en les de la Mònica. El problema és que ella, com a personatge de ficció, les pateix totes a la vegada i amb una intensitat quasi insuportable. Espero que no li passi a ningú això.

“La Mónica té una por terrible, està molt espantada d’obrir-se al món i no se n’adona que aquesta por és l’essència del fet mateix de viure”

80grams: Per una banda és una noia que ha tingut una vida aparentment fàcil, molt intel·ligent però que es rebel·la contínuament contra els clixés socials que una dona de la seva edat hauria de seguir.

M.B: Ella té una actitud totalment contradictòria i fins i tot paradoxal cap al fet de viure. Té una por terrible, està molt espantada d’obrir-se al món i no se n’adona que aquesta por és l’essència del fet mateix de viure.

80grams: És una dona addicta al tabac i als tranquil·litzants, en pastilla o en ampolleta. Què amaguen les addiccions en el cas de la Mónica?

M.B: Jo crec que són crosses, suports falsos i sovint perillosos que ella creu que faran desaparèixer aquesta por a la que no sap com fer front.

80grams: Els pares no hi ajuden gaire. D’on surt l’afició del pare per la reconstrucció de batalletes de guerra?

M.B: Doncs volia buscar un vincle entre pare i filla i se’m va acudir que aquesta afició era un bon conductor d’aquesta peculiar relació que tenen. No tinc ni idea de per què se’m va acudir aquesta afició en concret, potser havia vist algun anunci de fascicles col.leccionables sobre soldadets de plom...

80grams: I la mare professora de matemàtiques, un fet que marca molt la Mónica.

M.B: Volia fer del personatge de la mare, una persona estricta i reservada, poc carinyosa, i vaig fer-la professora de matemàtiques potser perquè a mi no m’anaven massa bé a l’escola..

80grams: La Clara, amiga de la Mònica, és un dels altres personatges importants de la novel·la. No creus que desapareix massa aviat?

M.B: Tot i que la relació entre la Mònica i la Clara no és molt llarga, sí que és molt intensa. La Clara és encara un personatge més fosc que la Mònica, representa abandonar del tot i segurament hagués estat molt interessant explorar-la. Però la Clara com la resta de personatges, queden eclipsats pel personatge de la Mònica i són només importants en relació a ella. En el cas de la Clara, jo diria que és la seva mort el més important en la seva relació.

80grams: El llibre està ple d’ironia per fer una crítica en diferents nivells: crítica a la societat, a una generació, al sector psiquiàtric i psicològic, a l’universitari…

M.B: Aquestes són les opinions de la Mònica a les que hi he posat això sí, el meu sentit de l’humor. Però crec que aquest sarcasme amb què s’ho mira tot a la vegada que ella mateixa en forma part és l’ambivalència, la incomoditat que sent la Mònica.

80grams: La Mónica és una dona incòmoda perquè és conflictiva o simplement perquè està trista?

M.b: Jo diria que la Mònica està espantada, i aquesta por de vegades la fa estar trista i normalment ser conflictiva. Però em sembla que incòmoda la defineix perfectament, els altres adjectius són conseqüència d’aquesta incomoditat. Una incomoditat que va en tots dos sentits: el món és incòmode per a la Mònica i ella ho és per al món.

“Vivim i en tant que ho fem estem exposats a desgràcies, a mala sort, però medicalitzar i convertir en una patologia la tristor em sembla que en realitat ens fa flac favor com a persones”

80grams: Està mal vist està trist avui dia?

M.B: Jo crec que més que estar mal vist ens resulta intolerable. No és que estar trist sigui bo, ningú no en voldria estar, però sí que és normal. Vivim i en tant que ho fem estem exposats a desgràcies, a mala sort, però medicalitzar i convertir en una patologia la tristor em sembla que en realitat ens fa flac favor com a persones.

80grams: Qui és el principal enemic de la Mónica?

M.B: Doncs com era previsible, ella mateixa.

80grams: Aquesta és la teva primera novel·la. Fins ara havies escric poesia. Què et fa decidir?

M.B: El poc talent que tenia escrivint poesia! En realitat tinc gent al costat que té molta fe amb mi i que van veure, abans que jo, que potser tenia una veu més adequada per a les històries llargues. Van ser ells que em van animar a què ho intentés.

80grams: Les similituds entre la Mónica i la Montse són pures coincidències? Les lectures també?

M.B: És veritat que hi ha coincidències que no són més que això. I pel que fa a les lectures, les referències que em serveixen per construir el personatge que és pedant i molt intel.ligent, són també les meves lectures. Però hi ha petits tributs que no són tan explícits i que sí que responen a les meves filiacions lectores, són tributs a gent com Plath, Rodoreda o Borges, que han estat molt importants per a mi com a lectora.

80grams: Creus que formes part d’una nova generació de joves escriptors?

M.B: Crec que hi ha molta gent jove que està escrivint, i molt bé, ara en català. Cosa que m’alegra molt. I tota aquesta gent, que conviu amb autors ja consagrats, té estils, referents i visions del món molt diverses i crec que és molt valuosa aquesta pluralitat perquè és símptoma de normalitat.

" Tinc més interès a escriure que a ser una escriptora"

80grams: Crec que a tu t’interessa més la literatura que el món literari?

M.B: Definitivament. Tinc més interès a escriure que a ser una escriptora.

80grams: Per acabar, recomana’ns un llibre.

M.B: Doncs diré un llibre commovedor i poc conegut de Mercè Rodoreda que és “Quanta, quanta guerra”, i també qualsevol novel.la de John Fante que t’assegura una estona molt divertida.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
:: Altres entrevistes