Xevi Sala, Premi Prudenci Bertrana 2016 :: La tardor literaria en català :: 80grams celebra sis anys de literatura :: Entrevista Anna Altisén :: Jo, confesso guanya el Premi Crexell 2012 :: Mor l'escriptor Emili Teixidor :: Grup 62 ja és a Google Play :: Salvador Macip guanya el Premi Carlemany :: Rafael Nadal guanya el Premi Josep Pla 2012 :: Els llibres de l'any a 80grams :: La primera novel·la de Lluís Llach arribarà a les llibreries el 2 de febrer :: 20 anys de la mort de Montserrat Roig :: Ha mort Joan Agut :: 80grams celebra 3 anys de literatura catalana :: L'escriptora Muriel Villanueva guanya el Premi Just M. Casero amb la novel·la La Gatera :: Aguilera, O'Hara i Llavina, Premis Octubre 2011 :: Rànquing de tardor 80grams 2011 :: David Cirici guanya el Premi Prudenci Bertrana :: L'infern d'Alabastre guanya el rànquing d'estiu 2011 :: Pa negre, la primera pel·lícula catalana candidata als Óscars :: Ausiàs March té perfil al Facebook :: Joaquim Carbó, Premi Trajectòria Setmana del Llibre en Català :: Cabré bat rècords i el seu llibre es reedita en només una setmana :: 80grams a Catalunya Ràdio

dilluns, 12 de gener del 2009

Entrevista :: Martí Gironell.

"Les bones històries no s'han d'anar a buscar gaire lluny"

Martí Gironell torna a Besalú per acostar-nos la història del bandoler Boquica a La venjança del bandoler (Ed. Columna)

El periodista Martí Gironell segueix la seva marxa imparable per la novel·la històrica catalana. El seu últim llibre La venjança del bandoler es torna a situar a Besalú per acostar-nos la vida d'un dels bandolers més importants de Catalunya. De moment el llibre ja atresora el premi Néstor Luján de Novel·la Històrica 2008. 80grams ha parlat amb l'autor sobre el llibre i sobre els seus èxits.

80grams: Quan comença la teva relació amb en Josep Pujol, el bandoler Boquica?
Martí Gironell: Als anys vuitanta quan va aparèixer en una paret de Besalú una pintada amenaçant on s’hi podia llegir “Tremola Maholà que en Boquica tornarà”. Resulta que era una amenaça de mort a l’alcalde de Beuda, en Ramon Fort de Can Maholà, perquè no deixés uns terrenys de la seva propietat per instal·lar-hi l’abocador comarcal de la Garrotxa on hi havia d’anar a parar tones de deixalles. I al preguntar d’on sortia això em van dir que venia de l’època de la guerra del francès quan en Boquica, en Josep Pujol i Barraca, havia assassinat un avant passat d’en Maholà. Dos cents anys després d’aquells fets algú invocava l’esperit d’aquell bandoler. Això d’una banda i de l’altra que ara fa un parell d’anys va sortir el nom d’en Boquica durant el pregó de les festes del meu poble i vaig pensar que darrere d’aquest home hi havia d’haver una història i m’hi vaig posar.

"De bandolers amb una filosofia com la d'en Boquica n'hi ha hagut arreu"

80grams: Tot és real en el conjunt del personatge d’en Boquica o hi ha algun matís de collita pròpia?
M.G: És una aproximació força fidel. Pensa que he tingut la sort de treballar amb documentació que m’ha proporcionat la persona que està preparant una biografia del capità miquelet, afrancesat, considerat traïdor pels espanyols i mal vist pels francesos però que només lluitava per ser lliure. La novel·la et permet estirar alguns trets característics quan dibuixo o perfilo en Boquica de nen però es va forjant el caràcter d’una persona rebel, inconformista, segur de sí mateix però de vegades dubtant que estigui fent bé.

80grams: Precisament els matisos de caràcter d’en Boquica són part important del fons de la novel·la i com va passar ja amb el Pont del Jueus la fan internacional...
M.G: De bandolers amb una filosofia de vida semblant a la d’en Boquica n’hi ha hagut arreu. És un home que surt del poble i que busca la seva llibertat i per no ser esclau de ningú i per això acaba encarant-se al poder, a l’antic règim i el que està apunt d’instal·lar-se . En una guerra per a la supervivència dominada per un doble joc al qual hi has de jugar si vols ser algú.

80grams: El periodista que decideix investigar en Boquica podria ser l’alter ego d’en Martí Gironell...
M.G: Podria ser-ho... De fet, quan vaig veure la pintada em vaig interessar pel personatge i la seva història.

80grams: Un personatge que es diu Jordi Pujol i Solei, cognoms molt comuns pel que sembla per la zona...
M.G: Jo volia que el periodista fos un descendent d’en Pujol i Barraca, d’en Boquica. I per això és diu Pujol de primer cognom. Es diu solei de segon perqué aquest és el nom de la casa veïna d’on va néixer el meu pare. Per tant per a mi són cognoms molt propers. A més em permetia situar els cognoms del president de la generalitat que en els anys 80 va ser el responsable de decidir que la ubicació de l’abocador que genera la pintada d’en Boquica anés al Clot de les Mules de Beuda.

"Les bones històries no s'han d'anar a buscar gaire lluny"

80grams: On s’amaguen aquestes grans històries que tant bé saps novel·lar Martí?
De moment les que han donat vida a les dues novel·les les tenia ben a prop de casa. Em penso que les històries no s’han d’anar a buscar gaire lluny. Estic convençut que si tots gratéssim una mica en els arxius dels nostres pobles trobaríem bones històries i trobaríem també l amanera d’explicar-les bé.

80grams: Sens dubte el llibre és un gran treball de documentació tant de la història, com dels costums, com de la llengua emprada pels personatges. Quan de temps t’ha portat documentar-te, i quan escriure la història?
M.G: Tinc una manera de treballar que em porta a documentar-me i escriure al mateix temps i tinc molt clar que si el que busco és portar als lectors a una època l’haig d’ambientar tenint en compte tots els detalls- llengua, costums, cuina, vestits...- perquè els faci l’efecte que el que estan fent quan llegeixen és viure-ho com si hi fossin. Durant dos anys des de setembre de 2006 fins el juliol del 2008 he anat documentant-me i escrivint

80grams: El període en el que centres la teva novel·la no és un període molt novel·lat i no obstant això, sembla que dóna per molt?
M.G: Sí hi estic d’acord, no ho entenc i això que Catalunya va patir-la del dret i del revés aquesta guerra.

80grams: Tu tens el Néstor Luján de novel·la històrica i Gaspar Hernández ens sorprenia fa ben poc amb el Josep Plà de novel·la. Creus que s’està gestant una nova generació de periodistes escriptors?
M.G: De fet l’única cosa que fem és seguir el camí que ja ens havien mostrat d’altres periodistes. Els dos que cites i que donen nom als premis eren periodistes excepcionals, homes q tenien un domini de la paraula que ja m’agradaria que se m’empeltés alguna cosa. Potser al ser periodista estàs més avesat a escriure i a investigar però no crec que hi hagi una nova generació és una continuació natural de la feina que fem,no?

80grams: Pels més puristes del gènere aquesta es tracta d’una autèntica novel·la històrica ja que està basada en fets reals. Què n’opines?
M.G: Això de les etiquetes és un pal! I em penso que en bona part en tenim la culpa els periodistes que hem de posar noms i categories a tot perquè ens ajuda a explicar-ho. És una novel·la basada en molts fets reals com molt bé apuntes tu però estan recreats, novel·lats. Alguns totalment, d’altres sí que és la reescriptura del que va passar.

" La realitat sempre és molt més crua que la ficció perquè el que passa, passa de veritat"

80grams: És sempre cert que la realitat supera la ficció?
La realitat sempre és molt més crua que la ficció perquè el que passa, passa de veritat.

80grams: És una novel·la molt susceptible de convertir-se en pel·lícula o sèrie tal i com va passar amb Serrallonga fa poc...
M’agradaria molt veure-la a la pantalla igual que El Pont però em penso que el ser novel·les històriques comporten un encariment en la producció per recrear èpoques passades que no sé si ara les productores estan per gaires alegries...









80grams: I també en pot sortir un llibre turístic com ja van fer amb L’ombra del Vent i Barcelona però amb Besalú...
M.G: Recorreguts turístics seguint els escenaris d’El Pont del Jueus ja se’n fan i són força concorreguts. Però en forma de llibre no hi és encara. Mira és una idea que si no et sap greu me l’apunto. El que sí que sortirà aquest any és “La cuina d’El pont dels jueus”, una recopilació de receptes de cuina medieval i de cuina jueva que en la novel·la n’hi ha unes quantes.

:: Altres entrevistes
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1 comentari:

  1. al contrari del que ens fa imaginar el títol, el llibre no és només un relat de venjances, conflictes, morts, etc, sinó un retrat d'una època, d'uns costums, tradicions, etc,

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails