Novetat :: L'última carícia, Terenci

L'última carícia, Terenci
Manel Guitart
Proa
Gener de 2010
Memòries ficcionades

CONTRAPORTADA A principis dels anys noranta, Manel Guitart va compartir una jornada a Londres, on treballava de periodista, amb l’escriptor Terenci Moix. Amb la desaparició d'en Terenci, aquell dia llunyà ple d’anècdotes i confidències va ressonar amb nous sentits en la seva memòria i el va portar a escriure L’última carícia, Terenci, una reflexió sobre la decadència i la necessitat de les ficcions. El llibre recull també una galeria de personatges en conflicte amb una realitat que els és estranya i hostil, com la dolça Teresineta, una mare sense fills, o en Pau, el poeta rebel i esquizofrènic, fill de l’alta burgesia catalana. Novel·la d’aprenentatge i psicològica, llibre de memòries i d'autoficció, L’última carícia, Terenci parla de les lliçons mai no apreses, dels límits prims entre el seny, de les cadenes humanes, de les fugides i de les fronteres que no es poden traspassar.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .