Club de lectura :: Olor de colònia

©lub de lectura
Olor de Colònia
Sílvia Alcàntara
Editorial 1984
Febrer 2009

:: Entrevista Sílvia Alcàntara

Vet aquí un d’aquells exemples de literatura ben escrita. Per mi una de les millors propostes literàries de l’any, sens dubte, tenint en compte a més que es tracta de la primera novel·la de l’autora, Sílvia Alcàntara. Què farà a la segona o a la tercera… La historia, l’escenari, els personatges, els sentiments, les olors, tot va penetrant poc a poc i molt endins en el lector que sense adonar-se es trasllada a una colònia tèxtil i recrea com es vivia i tot el que es vivia en aquestes petites societats, que en aquest llibre es descobreix que són molt literàries.
L’acurada edició amb que es presenta Olor de Colònia (Edicions de 1984) presagia un novel·la que t’atrapa des de la primera pàgina. L’habilitat de l’autora per posar l’esquer al principi del llibre, un incendi misteriós a la Colònia Tèxtil que acaba amb la vida d’un dels treballadors, t’atrapa sense voler-ho perseguint els personatges que hi intervenen per saber més coses del misteri. Una intriga que es manté fins el final. A partir d’aquí l’autora va desgranant la historia de mitja dotzena de personatges, dos d’ells pals de paller del llibre, que seran determinants en la resolució del misteri de l’incendi. Al costat de tots aquests personatges descobreixes la vida a la colònia tèxtil. Com s’organitzava la feina, com s’hi vivia, quina relació tenien amb l’exterior… Com a curiositat literària, cada capítol comença amb la mateixa frase amb la que ha acabat el capítol anterior, un recurs molt estètic i que et serveix per unir els capítols que es reparteixen el protagonisme de cada personatge. Els capítols no són molt llargs , i cada capítol té com a protagonista un personatge diferent. Els personatges estant ben construïts, sobretot els principals, que són els que fan evolucionar la història. L’autora posseeix una gran habilitat d’estil, combinant amb gran facilitat l’estil directe, l’indirecte i l’indirecte lliure, donant-li un bon ritme a la narració. Tot això esquitxat de descripcions subtils però gairebé fotogràfiques dels escenaris i racons d’aquesta colònia tèxtil.
Darrera d’aquesta petita gran societat tan especial s’amaguen temes universals molt ben assentats. L’avarícia, les aparences, la desconfiança, la por al què diran, la traïció, l’amistat, l’amor, els secrets antics que fan mal, la vergonya, la maldat, en definitiva un mosaic de febleses humanes d’uns personatges molt propers a tots nosaltres.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
:: Altres llibres del Club de Lectura