“El més important en l’escriptura i crec que en tot el que fas en aquesta vida és la constància. No et pots rendir mai. Has de continuar i, si convé, tornar a començar. Sense defalliment”
Olor de Còlonia és el primer llibre de Sílvia Alcàntara, una de les autores novells que més ens ha sorprès dels últims temps. El seu estil senzill i directe, els seus personatges gairebé familiars, un art innat per evocar espais i racons i una història trepidant amb un colònia tèxtil de fons, ens conviden sense excusa a devorar les pàgines d’aquesta novel·la de la que tothom en parla i bé. 80grams ha parlat amb l’autora.
80grams: Quan i com neix Olor de Colònia?Sílvia Alcàntara: Fa més de quinze anys. Però jo llavors encara no em sentia preparada. Primer en vaig escriure una per fer mà. Després, la segona ja em va donar més seguretat i va ser quan vaig intuir que estava a punt.
80grams: D’alguna manera sempre ha viscut dins teu?
S.A: No. Fins que no vaig aprendre català, fins no vaig saber expressar-me amb la meva llengua, no havia pensat mai en escriure res.
80grams: Aquesta és la teva primera novel·la. Quant de temps ha passat des de que vas acabar-la fins que s’ha publicat?
S.A: Aquesta és la primera novel·la que em publiquen, però és la tercera que he escrit. I la vaig acabar l’agost de 2007. Per tant, ha trigat un any i mig a sortir a la llum. No és pas gaire.
80grams: Qui ha estat el teu admirador/a més fidel abans que es publiqués la novel·la?
S.A: Ui!, hi ha unes quantes persones. Valdrà més que no les anomeni. No voldria deixar-me’n cap. Cadascuna d’elles ja ho sap.
“Quan una persona escriu, ho fa amb la secreta –o no tant secreta—esperança de publicar allò que ha escrit”
80grams: Quantes vegades has pensat en no publicar-la?
S.A: Mai. Quan una persona escriu, ho fa amb la secreta –o no tant secreta—esperança de publicar-ho, el que escriu. De vegades, si les coses no surten com voldries, t’avorreixes i la poses al calaix, temporalment. Però només temporalment. Després te la mires i sembla que et digui: au va!, treu-me d’aquí dins que m’ofego. I tu la treus i ho tornes a provar i a provar fins que te’n surts o... no.
80grams: Què és el més important que has après en els últims temps pel que fa a l’escriptura?
S.A: El més important en l’escriptura i crec que en tot el que fas en aquesta vida és la constància. No et pots rendir mai. Has de continuar i, si convé, tornar a començar. Sense defalliment.
“Si tu no t’emociones quan escrius, com vols que s’emocioni el qui ho llegeix?”
80grams: Una de les coses més admirables d’Olor de Colònia és la capacitat d’evocació que tens dels espais, dels racons, dels colors, de les olors. Viure en primera persona el que expliques et fa la feina més fàcil?
S.A: Sempre s’ha de viure el que expliques en un relat de ficció. Si no ho fas, és molt difícil que et puguin sortir personatges de debò i que els lectors s’hi sentin identificats. Si tu no t’emociones quan escrius, com vols que s’emocioni el qui ho llegeix?
80grams: Els personatges són un altre petit tresor. Suposo que tots i cadascun d’ells estan fets de trossets d’aquelles persones amb qui vas compartir la vida a la Colònia?
S.A: Tot el que passa a la novel·la és ficció, però segur que és inevitable que s’hi escapin alguns detalls, encara que siguin insignificants.
80grams: Amb quin dels personatges t’identifiques més tu?
S.A: Amb tots. Encara que costi de creure. Ja ho he dit abans, no podria emocionar al lector si jo no m’hagués posat a la pell de tots i cadascun dels personatges
80grams: L’estil és molt acurat i trobes les paraules justes per transmetre allò que realment vols, sense artificis. No tothom domina aquesta gran virtut per mi en la literatura, la senzillesa.
S.A: És que així com ho he explicat: amb senzillesa. Amb el llenguatge que sempre hem fet servir a casa. El que ja parlava la meva padrina i els meus pares i el que jo he parlat als meus fills.
80grams: Ens sorprens amb recursos literaris propis d’escriptors consagrats com començar cada capítol amb la frase final del capítol anterior. D’on surt aquesta idea?
S.A: Als dos capítols primers, va sortir per casualitat i, quan estava a punt de treure-ho, se’m va acudir que si ho feia en tots podia esta bé com a símbol d’un fil que continuava.
80grams: I com has arribat a dominar tant i tant bé l’estil indirecte lliure? Crec que en el teu cas és innat.
S.A: Potser sí. De fet, quan vaig anar a escola, algun professor ja m’ho deia, que era molt difícil d’aconseguir. I a mi ja em sortia d’una manera natural.
80grams: Tu vas néixer en una Colònia oi? En quina?
S.A: No. Vaig néixer al poble de Puig-reig. Quan tenia sis mesos els meus pares se’n van anar a viure a la colònia Vidal.
80grams: Fins quan vas ser-hi?
S.A: Fins el 1964. Tenia vint anys.
“Sóc com sóc. No sé com seria si hagués viscut a un altre lloc”
80grams: Com t’ha canviat la vida els anys que vas viure allà?
S.A: No ho sé. Sóc com sóc. No sé com seria si hagués viscut a un altre lloc.
80grams: Creus que són necessaris llibres de ficció com els teus per entendre millor parts importants de la nostre historia com la vida personal a les Colònies Tèxtils?
S.A: Jo crec que sí. Les coses es poden entendre millor si te les explica algú que ho ha viscut.
80grams: De què et serveix a tu la literatura?
S.A: A mi la literatura em va canviar la vida. La literatura és una manera de viure.
“Escriure és un ofici. I, com en tots els oficis, s’ha de passar un aprenentatge. Després hi haurà persones més hàbils, més destres, més predisposades”
80grams: Tu has anat a aprendre a escriure a dues escoles diferents. Creus que l’escriptor neix o es fa?
S.A: Escriure és un ofici. I, com en tots els oficis, s’ha de passar un aprenentatge. Després hi haurà persones més hàbils, més destres, més predisposades. També és cert que tots tenim un sostre, però... com que no sabem on és... això ens obliga sempre a anar més enllà.
80grams: Amb el teu llibre hem descobert que les colònies tèxtils són molt literàries. Gairebé seriem capaços de pintar un quadre amb la teva colònia tèxtil.
S.A: La literatura és art. L’art és vida. I de vida n’hi ha a tot arreu.
80grams: A què fa Olor la Colònia tèxtil de la Sílvia?
S.A: A ginesta, romaní, farigola, pastilles de sabó que es desfan sota l’aigua... A olis bruts, espardenyes suades, parets humides, resclosit...
A desig, amor, amistat, tendresa, resignació...
A xafarderia, autoritarisme i a una falta absoluta de llibertat...
80grams: Com aconsegueixes transmetre totes i cadascunes d’aquestes olors a través de les paraules?
S.A: Olorant, ensumant... recordant
80grams: Quin és el millor record que té la Sílvia Alcàntara de la seva vida allà?
S.A: La infància
S.A: No. Fins que no vaig aprendre català, fins no vaig saber expressar-me amb la meva llengua, no havia pensat mai en escriure res.
80grams: Aquesta és la teva primera novel·la. Quant de temps ha passat des de que vas acabar-la fins que s’ha publicat?
S.A: Aquesta és la primera novel·la que em publiquen, però és la tercera que he escrit. I la vaig acabar l’agost de 2007. Per tant, ha trigat un any i mig a sortir a la llum. No és pas gaire.
80grams: Qui ha estat el teu admirador/a més fidel abans que es publiqués la novel·la?
S.A: Ui!, hi ha unes quantes persones. Valdrà més que no les anomeni. No voldria deixar-me’n cap. Cadascuna d’elles ja ho sap.
“Quan una persona escriu, ho fa amb la secreta –o no tant secreta—esperança de publicar allò que ha escrit”
80grams: Quantes vegades has pensat en no publicar-la?
S.A: Mai. Quan una persona escriu, ho fa amb la secreta –o no tant secreta—esperança de publicar-ho, el que escriu. De vegades, si les coses no surten com voldries, t’avorreixes i la poses al calaix, temporalment. Però només temporalment. Després te la mires i sembla que et digui: au va!, treu-me d’aquí dins que m’ofego. I tu la treus i ho tornes a provar i a provar fins que te’n surts o... no.
80grams: Què és el més important que has après en els últims temps pel que fa a l’escriptura?
S.A: El més important en l’escriptura i crec que en tot el que fas en aquesta vida és la constància. No et pots rendir mai. Has de continuar i, si convé, tornar a començar. Sense defalliment.
“Si tu no t’emociones quan escrius, com vols que s’emocioni el qui ho llegeix?”80grams: Una de les coses més admirables d’Olor de Colònia és la capacitat d’evocació que tens dels espais, dels racons, dels colors, de les olors. Viure en primera persona el que expliques et fa la feina més fàcil?
S.A: Sempre s’ha de viure el que expliques en un relat de ficció. Si no ho fas, és molt difícil que et puguin sortir personatges de debò i que els lectors s’hi sentin identificats. Si tu no t’emociones quan escrius, com vols que s’emocioni el qui ho llegeix?
80grams: Els personatges són un altre petit tresor. Suposo que tots i cadascun d’ells estan fets de trossets d’aquelles persones amb qui vas compartir la vida a la Colònia?
S.A: Tot el que passa a la novel·la és ficció, però segur que és inevitable que s’hi escapin alguns detalls, encara que siguin insignificants.
80grams: Amb quin dels personatges t’identifiques més tu?
S.A: Amb tots. Encara que costi de creure. Ja ho he dit abans, no podria emocionar al lector si jo no m’hagués posat a la pell de tots i cadascun dels personatges
80grams: L’estil és molt acurat i trobes les paraules justes per transmetre allò que realment vols, sense artificis. No tothom domina aquesta gran virtut per mi en la literatura, la senzillesa.
S.A: És que així com ho he explicat: amb senzillesa. Amb el llenguatge que sempre hem fet servir a casa. El que ja parlava la meva padrina i els meus pares i el que jo he parlat als meus fills.
80grams: Ens sorprens amb recursos literaris propis d’escriptors consagrats com començar cada capítol amb la frase final del capítol anterior. D’on surt aquesta idea?
S.A: Als dos capítols primers, va sortir per casualitat i, quan estava a punt de treure-ho, se’m va acudir que si ho feia en tots podia esta bé com a símbol d’un fil que continuava.
80grams: I com has arribat a dominar tant i tant bé l’estil indirecte lliure? Crec que en el teu cas és innat.
S.A: Potser sí. De fet, quan vaig anar a escola, algun professor ja m’ho deia, que era molt difícil d’aconseguir. I a mi ja em sortia d’una manera natural.
80grams: Tu vas néixer en una Colònia oi? En quina?
S.A: No. Vaig néixer al poble de Puig-reig. Quan tenia sis mesos els meus pares se’n van anar a viure a la colònia Vidal.
80grams: Fins quan vas ser-hi?
S.A: Fins el 1964. Tenia vint anys.
“Sóc com sóc. No sé com seria si hagués viscut a un altre lloc”
80grams: Com t’ha canviat la vida els anys que vas viure allà?
S.A: No ho sé. Sóc com sóc. No sé com seria si hagués viscut a un altre lloc.
80grams: Creus que són necessaris llibres de ficció com els teus per entendre millor parts importants de la nostre historia com la vida personal a les Colònies Tèxtils?
S.A: Jo crec que sí. Les coses es poden entendre millor si te les explica algú que ho ha viscut.
80grams: De què et serveix a tu la literatura?
S.A: A mi la literatura em va canviar la vida. La literatura és una manera de viure.
“Escriure és un ofici. I, com en tots els oficis, s’ha de passar un aprenentatge. Després hi haurà persones més hàbils, més destres, més predisposades”80grams: Tu has anat a aprendre a escriure a dues escoles diferents. Creus que l’escriptor neix o es fa?
S.A: Escriure és un ofici. I, com en tots els oficis, s’ha de passar un aprenentatge. Després hi haurà persones més hàbils, més destres, més predisposades. També és cert que tots tenim un sostre, però... com que no sabem on és... això ens obliga sempre a anar més enllà.
80grams: Amb el teu llibre hem descobert que les colònies tèxtils són molt literàries. Gairebé seriem capaços de pintar un quadre amb la teva colònia tèxtil.
S.A: La literatura és art. L’art és vida. I de vida n’hi ha a tot arreu.
80grams: A què fa Olor la Colònia tèxtil de la Sílvia?
S.A: A ginesta, romaní, farigola, pastilles de sabó que es desfan sota l’aigua... A olis bruts, espardenyes suades, parets humides, resclosit...
A desig, amor, amistat, tendresa, resignació...
A xafarderia, autoritarisme i a una falta absoluta de llibertat...
80grams: Com aconsegueixes transmetre totes i cadascunes d’aquestes olors a través de les paraules?
S.A: Olorant, ensumant... recordant
80grams: Quin és el millor record que té la Sílvia Alcàntara de la seva vida allà?
S.A: La infància
“Em fa pensar que l’esforç, de vegades, també té recompensa”
80grams: De què et serveixen els elogis que tothom sense accepció està fent de la teva novel·la?
S.A: A tothom li agrada que li reconeguin la feina feta. Només per això ja estic contenta. I em fa pensar que l’esforç, de vegades, també té recompensa.
80grams: El teu és un d’aquells casos autèntics. Un molt bon llibre córrer de boca en boca i supera per si sol els llibres mediàtics amb més promoció?
S.A: No sé si els ha superat. Només sé que es ven bé i ja en tinc prou.
80grams: Sempre estem a temps de fer realitat els nostres somnis Sílvia?
S.A: Sempre. Sense cap mena de dubte. Sempre!
80grams: Quan podrem llegir el teu següent llibre. En tenim moltes ganes!!!
S.A: Quan sigui l’hora. S’ha d’anar pas a pas. Primer una cama, després l’altra per no entrebancar-se.
80grams: De què et serveixen els elogis que tothom sense accepció està fent de la teva novel·la?
S.A: A tothom li agrada que li reconeguin la feina feta. Només per això ja estic contenta. I em fa pensar que l’esforç, de vegades, també té recompensa.
80grams: El teu és un d’aquells casos autèntics. Un molt bon llibre córrer de boca en boca i supera per si sol els llibres mediàtics amb més promoció?
S.A: No sé si els ha superat. Només sé que es ven bé i ja en tinc prou.
80grams: Sempre estem a temps de fer realitat els nostres somnis Sílvia?
S.A: Sempre. Sense cap mena de dubte. Sempre!
80grams: Quan podrem llegir el teu següent llibre. En tenim moltes ganes!!!
S.A: Quan sigui l’hora. S’ha d’anar pas a pas. Primer una cama, després l’altra per no entrebancar-se.
:: ©lub de lectura Olor de Colònia
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
:: Altres entrevistes
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
:: Altres entrevistes
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada