Antoni M. Badia i Margarit ha estat una figura decisiva de la lingüística catalana de la segona meitat del segle XX. Catedràtic de gramàtica històrica de la llengua espanyola i de gramàtica històrica catalana a la Universitat de Barcelona, càrrec que ocupà fins a la jubilació. Va fer recerca en els camps de la lingüística històrica, l'onomàstica, la lingüística estructural, la comparatística i la sociolingüística. Destaquen la seva Gramática catalana en espanyol, editada per Gredos, i la versió revisada en català Gramàtica de la llengua catalana. Descriptiva, normativa, diatòpia, diastràtica. Doctor honoris causa per les universitats de les Illes Balears, Alacant, Perpinyà, Barcelona, Tolosa de Llenguadoc, Sorbona de París, Salzburg i el Knox College de Galesburg. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Institut d'Estudis Catalans.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada