Anna Carreras
Acontravent
Novembre de 2011
Dietari
“Potser un mot segueix a un altre. Potser un dia s’acaba per no
fer-se infinit. Potser un pensament mai no s’acosta de debò, perquè no
és mai meu. Escric el present i em diu paraules d’un dia que fou amor,
uns gestos de nen, un teatre, un tal Descartes, una ofrena musical de
fons, el pensament del que cap paraula no em diu, i que seria angoixa si
no estigués viu. Vull escriure el que no vull per a cap raó, ni certa
ni misteriosa, sinó com tot el que encara no està creat.
En aquest llibre hi trobareu bellesa, però que serveix per dir, per
fer explícit, i no pas per amagar. El resultat és extraordinari, perquè
ens fa possible de pensar que no estem sols. En el moment més difícil
per al cos d’una dona, al davant del perill extrem, Anna Carreras no
judica però no concedeix, no es queixa però no passa res per alt, i així
ens fa avinent la vida: la vida real, no la imaginada. I li ho agraïm,
perquè amb testimoniatges així, tot val la pena.” Antoni Vicens.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada