Xevi Sala, Premi Prudenci Bertrana 2016 :: La tardor literaria en català :: 80grams celebra sis anys de literatura :: Entrevista Anna Altisén :: Jo, confesso guanya el Premi Crexell 2012 :: Mor l'escriptor Emili Teixidor :: Grup 62 ja és a Google Play :: Salvador Macip guanya el Premi Carlemany :: Rafael Nadal guanya el Premi Josep Pla 2012 :: Els llibres de l'any a 80grams :: La primera novel·la de Lluís Llach arribarà a les llibreries el 2 de febrer :: 20 anys de la mort de Montserrat Roig :: Ha mort Joan Agut :: 80grams celebra 3 anys de literatura catalana :: L'escriptora Muriel Villanueva guanya el Premi Just M. Casero amb la novel·la La Gatera :: Aguilera, O'Hara i Llavina, Premis Octubre 2011 :: Rànquing de tardor 80grams 2011 :: David Cirici guanya el Premi Prudenci Bertrana :: L'infern d'Alabastre guanya el rànquing d'estiu 2011 :: Pa negre, la primera pel·lícula catalana candidata als Óscars :: Ausiàs March té perfil al Facebook :: Joaquim Carbó, Premi Trajectòria Setmana del Llibre en Català :: Cabré bat rècords i el seu llibre es reedita en només una setmana :: 80grams a Catalunya Ràdio

dimarts, 20 d’octubre de 2009

Club de lectura: Potser perquè érem nens

©lub de lectura
Potser perquè érem nens

Ricard Biel
Amsterdam Llibres
Juliol de 2009

:: Retalls radiofònics


Potser perquè érem nens és una de les millors novel·les de personatge que he llegit últimament. Per mi indispensable. Curta però intensa, impactant des del principi, dolorosa però amb un final esperançador i que des de la primera pàgina et provoca i et sacseja sense remei. És d’aquelles petites joies amagades entre el munt de llibres que es publiquen actualment, i que desgraciadament sovint passen desapercebudes.
Hi ha molts motius per llegir Potser perquè érem nens. Primer la història: Ricard Biel, ens explica la vida d’un nen, a través dels propis ulls d'aquest, que veu com de cop la seva família es va destruint, i darrera de l’aparent normalitat que l’envoltava emergeix la misèria humana en el seu estat més pur, que pot sorgir de qui menys ens esperem i de qui més estimem. Segon, els personatges: Rodons, ben construïts, amb misèries i grandeses, que mai semblen el que són en realitat i que evolucionen aconseguint que aquells que odiaves al principi estimis al final i a l’inrevés. Tercer, la veu narrativa: Un dels principals atractius del llibre. El nen és qui explica en primera persona la història de la seva família a través de la seva mirada innocent i malèvola alhora. Però ho explica quan ja és adult, recordant el passat, i així Ricard Biel es permet una sèrie de llicències que un nen de 7,8 o 9 anys mai seria capaç de dir. Una tècnica narrativa realment difícil però que Biel resolt molt bé. Quart, frases curtes però directes: l’autor troba les paraules justes per explicar allò que vol, sense recrear-se en grans frases. Cinquè i últim, l’esperança que genera: Enmig del dolor i les misèries, l’amor entre germans, la taula salvavides on s’agafen els dos nens per sobreviure al seu entorn. Un amor sorgit de l’odi, perquè el nostre protagonista passa de voler matar a la seva germana petita quan neix, perquè suposa un destorb per ell i els seus pares, a estimar-la per sobre de totes les coses i a voler-la protegir constantment de tots els perills, per defensar-se alhora a ell mateix sense saber-ho. I per acabar, si voleu gaudir el llibre en tota la seva magnitud llegiu Potser perquè érem nens més d’una vegada, deixant-lo reposar entre lectura i lectura un temps, perquè ens explica tantes coses i ens fa sentir tantes emocions que cada cop que el llegiu trobareu una nova raó per recomanar-lo.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
:: Altres llibres del Club de Lectura

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts with Thumbnails