Vicenç Llorca

Vicenç Llorca 

Barcelona, 1965

És escriptor. Com a poeta, destaquen els seus títols Places de mans (Premi Salvador Espriu, 1988), L’amic desert (Premi Ausiàs March, 1991), Atles d’aigua (Premi Vicent Andrés Estellés, 1995), De les criatures més belles (2006) i L’últim nord (Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot, 2007). El conjunt de la seva obra poètica està aplegat al volum Les places d’Ulisses. Poesia reunida, 1984-2009 (2010). Com a assagista, sobresurten els seus llibres sobre literatura i estètica, entre els quals Màrius Sampere. Assaig de revisió del realisme històric (1989), Salvar-se en la paraula. Introducció a la novel·lística de Miquel Àngel Riera (Premi Joaquim Xirau, 1994) i L’entusiasme reflexiu (1997). És autor del llibre de narrativa En absència de l’àngel (2000) i del retrat de Catalunya a través de les seves places en el volum il·lustrat Places de Catalunya (2003). Col·laborador habitual en la premsa, en l’actualitat compta amb seccions pròpies a les revistes Benzina, Serra d’Or i Lletres. Tot el soroll del món és la seva primera novel·la.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .