Xevi Sala, Premi Prudenci Bertrana 2016 :: La tardor literaria en català :: 80grams celebra sis anys de literatura :: Entrevista Anna Altisén :: Jo, confesso guanya el Premi Crexell 2012 :: Mor l'escriptor Emili Teixidor :: Grup 62 ja és a Google Play :: Salvador Macip guanya el Premi Carlemany :: Rafael Nadal guanya el Premi Josep Pla 2012 :: Els llibres de l'any a 80grams :: La primera novel·la de Lluís Llach arribarà a les llibreries el 2 de febrer :: 20 anys de la mort de Montserrat Roig :: Ha mort Joan Agut :: 80grams celebra 3 anys de literatura catalana :: L'escriptora Muriel Villanueva guanya el Premi Just M. Casero amb la novel·la La Gatera :: Aguilera, O'Hara i Llavina, Premis Octubre 2011 :: Rànquing de tardor 80grams 2011 :: David Cirici guanya el Premi Prudenci Bertrana :: L'infern d'Alabastre guanya el rànquing d'estiu 2011 :: Pa negre, la primera pel·lícula catalana candidata als Óscars :: Ausiàs March té perfil al Facebook :: Joaquim Carbó, Premi Trajectòria Setmana del Llibre en Català :: Cabré bat rècords i el seu llibre es reedita en només una setmana :: 80grams a Catalunya Ràdio

dijous, 30 d’abril del 2009

RELATS :: Els meus escrits

Peatge
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Se’n va anar. Sense més. Recordo el fred d’aquella nit. Una trucada de matinada i una veu desconeguda que repetia el meu nom i el seu una i una altra vegada com si no es decidís a pronunciar la frase. I els minuts següents, ireals. El pijama atrapant el meu cos i el desig de córrer al seu costat, de tornar a tocar-lo. I la falta d’aire, i les claus del cotxe caient-me de la bossa quan buscava el mòbil. I cap llàgrima. Els meus peus portant-me fins el garatge encara en sabatilles. I el soroll del motor del cotxe, massa estrident. I les llums de l’autopista, massa enlluernadores. I el fred d’aquella nit entel·lant- me la vista. I al fons el peatge. Aquell peatge que tantes vegades havíem travessat junts, sempre com a principi d’alguna cosa, d’un dia, d’un viatge, d’una conversa. I les llumetes borroses de les casetes del peatge cada cop més aprop, ja gairebé a l’abast de la meva mà. I les barreres baixades, i les sirenes aturades. I jo sortint del cotxe directa a ell, coneixent el lloc, el moment, el motiu. I un Mosso retenint-me, i jo estrenant la veu, intentant escapar-me per córrer al seu costat, per tornar a tocar-lo. I la moto estesa a terra i a deu metres un grup de gent amb el cap baix, tots mirant al mateix punt. I un altre Mosso ajupit, al mig de tots. I una cremallera tancant-se sobre el meu futur.

Laura Garcia (Abril de 2009)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
:: Altres relats

4 comentaris:

  1. Molt intens per ser curtet. I què trist...

    ResponElimina
  2. És molt trist. I ha estat un accident de moto, però podia haver estat qualsevol cosa... amb el teu permís, aquest relat em sembla universal. Toques molt la fibra!

    ResponElimina
  3. M'agrada! com més curt i intens millor.

    http://vidapervida.blogspot.com

    ResponElimina
  4. Quin relat més colpidor!
    Perfectament descrit. He llegit també el posterior. Descrius perfectament, situacions, sentiments, angoixes... uuufff
    Boníssims.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails