Carles Duarte

Carles Duarte

Barcelona, 1959

És poeta i lingüista. La seva poesia, en què es fan presents d'una manera constant el paisatge i les referències culturals del Mediterrani, té com a temes centrals la tendresa, el somni i l'oblit. La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües i ha merescut els premis Rosa Leveroni, Vila de Martorell i Crítica "Serra d'Or". És cavaller de les Arts i les Lletres de la República francesa. Entre els seus llibres de poesia destaquen Tríptic hebreu, El silenci, El centre del temps i Els immortals. També ha publicat llibres de narrativa. Ha col•laborat amb pintors com Antonio Hervás, escultors com Guido Dettoni i Manuel Cusachs, fotògrafs com Francesc Guitart i Kim Castells i amb cantants com Dounia Hédreville, Josep Tero, Antonio Placer, Franca Masu, Elena Ledda o Mariona Sagarra. Com a lingüista ha treballat amb els professors Joan Coromines i Antoni M. Badia i Margarit i ha publicat llibres de lingüística històrica i de llenguatges especialitats. Fou secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya en l'últim govern presidit per Jordi Pujol (1999-2003). Ha estat president dels premis literaris Recull de Blanes. Actualment dirigeix la Fundació Lluís Carulla i presideix la Comissió de Cultura de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País; és secretari del Cercle del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona i patró de la fundació Amics del MNAC.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .