Entrevista :: Sebastià Serra

Com a il·lustrador, la llegenda de Sant Jordi té, d’entrada, tots els elements que et fan assaborir la teva feina: l’ambientació medieval, l’aventura, l’èpica, el romanticisme... si a més a més hi afegim la lectura que n’ha fet el Joan Portell, això es multiplica per molt. 

Sebastià Serra ha il·lustrat més d'una seixantena de llibres de les editorials més importants del nostre país i de l'estranger. Ara s'ha enfrontat al repte d'il·lustrar la llegenda de Sant Jordi amb la tècnica del collage i la fotografia. Hem parlat amb ell de l'experiència. 

-       Després d’il·lustrar més d’una seixantena de llibres, com ha estat il·lustrar la llegenda de Sant Jordi? Ha estat complicat fer-la diferent després que se n’hagin fet tants llibres?

Com a il·lustrador, la llegenda de Sant Jordi té, d’entrada, tots els elements que et fan assaborir la teva feina: l’ambientació medieval, l’aventura, l’èpica, el romanticisme... si a més a més hi afegim la lectura que n’ha fet el Joan Portell, això es multiplica per molt.

És una història que se’n poden fer mil lectures i versions, tant en la narració com gràficament. És inesgotable. Jo l’he treballada en diverses ocasions i cada vegada és diferent i apassionant.

-     D’on surt la idea de barrejar fotografia i dibuix? Acostumes a barrejar tècniques?

Va ser una idea que va anar creixent de mica en mica. El fet que l’acció es desenvolupi en una platja on dos nens comencen a jugar tot fent un castell de sorra em va fer pensar que podria utilitzar la textura de la sorra com a base sobre la que crear les il·lustracions. Això va anar més enllà quan vaig pensar que podia construir un castell de sorra de veritat i fotografiar-lo. A partir d’aquí tot va anar rodat. Vaig optar per treballar les figures en fang perquè em donava més possibilitats constructives i més estabilitat. Després crear les escenes afegint-hi elements que es poden trobar en una platja, fer les fotos amb l’ajuda del meu germà Carles i dibuixar-hi els personatges al damunt.

No és la primera vegada que utilitzo la fotografia, però les altres vegades va ser per espectacles teatrals o per projectes audiovisuals, mai per un llibre.

-     És una manera de plasmar la doble lectura del text a través de la imatge també?

La veritat és que sí. Des dels primers canvis d’impressions que vam tenir sobre el llibre, ja vam veure clar que la doble lectura que hi apareix havia de veure’s reflectida també gràficament. I n’estic molt orgullós del que hem aconseguit.

Penso que és el projecte que he fet mai on ha estat més present el debat en els fonaments mateixos del llibre i durant tot el procés creatiu. 

-     Ha estat fàcil explicar en imatges el text del Joan Portell?

Si ho he de definir amb una paraula jo diria que ha estat intens. Penso que és el projecte que he fet mai on ha estat més present el debat en els fonaments mateixos del llibre i durant tot el procés creatiu. Un debat a tres bandes: autor, editor i il·lustrador, cosa que no m’havia passat mai i que he trobat tremendament enriquidora.

-    El resultat és un àlbum il·lustrat preciós en què cada pàgina és una obra d’art. Creus que es valoren prou els àlbums il·lustrats al nostra país?

Evidentment no. Ni que sigui per comparació amb el nostres veïns queda clar que no. Espero que amb aquest llibre posem el nostre granet de sorra (i mai millor dit) per millorar aquesta situació.

-     I la feina dels il·lustradors?

No es pot destriar la valoració que es fa dels àlbums de la dels seus autors. Tot va sota mínims. Per sort pels il·lustradors, avui en dia és bastant senzill i habitual treballar per fora del país.

M’agrada imaginar-me’ls en aquell moment màgic que estan asseguts a terra amb el llibre a la falda, concentrats i immersos dins les imatges que he creat per ells

-     Què és el que més t’agrada de treballar pels nens i nenes?

M’agrada imaginar-me’ls en aquell moment màgic que estan asseguts a terra amb el llibre a la falda, concentrats i immersos dins les imatges que he creat per ells. Moltes cops dibuixo amb aquesta foto al cap. Per què, sinó, treballem en això?

-     Què és el més i el que menys t’agrada de la festa de Sant Jordi?

Per mi Sant Jordi és la millor festa de l’any. És la Festa Major dels llibres i ho té tot: llibres, roses, primavera, bon rollo... . El que menys m’agrada és la fugacitat de la passió literària que desferma. Tot i que alguna cosa en queda de les passions viscudes.

-     Com l’acostumes a viure?

Des de fa uns anys, signant llibres a la Rambla de Vilanova i la Geltrú. Un festival! M’encanta!

Gràcies Sebastià. Fins aviat. 

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .