Entrevista :: Boira Bosch

"Moltes vegades hi ha coses que no ens agraden i, bé per conformisme o bé perquè sempre han estat així, no fem res per canviar-les. Jo el que pretenia amb la meva novel·la era escriure sobre personatges que no es fessin enrere, que no només es plantegessin el perquè de tot sinó també lluitessin per canviar-ho." Boira Bosch

L'illa del talp és la primera novel·la de Boira Bosch, una escriptora mallorquina que arran de la decepció que va experiementar després de la seva entrada al món laboral, decideix plasmar-ho en una novel·la que parla de la rebel·lió i la llibertat per ser i fer allò que ens defineix com a individus i com a societat. El resultat és un llibre de gran qualitat literària que recrea un món amb una història, cultura i llenguatge propi que t'atraparà i que no et deixarà marxar de l'illa. Hem parlat amb la Boira de tot plegat.

Qui hi viu a L'illa del Talp?

Els talpians, cadascun d'ells amb un grau diferent de bogeria per culpa del vent que bufa a l'illa. Inconformistes tots, decidiren fa anys rompre amb les normes del que s'anomenava societat i viure d'una manera que trobaren més apropiada.

"A la creació de L'illa del Talp també hi han influit les teories dels socialistes utòpics, aquells que no donaven per definitiva l'organització de la societat en què vivien."

Està basada en alguna o algunes illes reals?

Sóc de Mallorca així que està clar que moltes coses de la meva illa es deixen entreveure també a L'illa del Talp. Però també hi han influit molts altres llocs de ficció que no necessàriament transcorrien en una illa, com per exemple Twin Peaks, Dr. Slump o Els Barrufets. Ah, i perquè no penseu que és quelcom infantil, a la creació de L'illa del Talp també hi han influit les teories dels socialistes utòpics, aquells que no donaven per definitiva l'organització de la societat en què vivien.

Com marca el caràcter el fet de néixer i viure en una illa?

Doncs hi ha coses pròpies de l'illa que només comparteixes amb altres illencs, que la resta del món no acaba d'entendre bé. Això, per una banda ens fa estimar molt la nostra terra i la nostra comunitat, però, per altra banda, som molt tancats a l'hora de relacionar-nos amb forasters. A l'Illa del Talp són totalment intolerants amb els estrangers.

Com són els seus habitants?

A part del que he dit abans, els talpians tenen coses bones i coses dolentes. Com per tot, suposo. Per exemple, no els importa el que pensin els altres d'ells. Això pot parèixer quelcom bo però també significa que a ningú l'importen massa les conseqüències dels seus actes.

Què els fa tan especials?

La seva recerca de la llibertat, d'entendre el què. I el primer pas, el de la llibertat personal, el tenen superat perquè allí cadascú fa el que vol. Si a algú li fa ganes anar despullat a la revetlla, hi va.

 El llibre és un cant a la llibertat i a la rebel·lió personal i social dels pobles per aconseguir-la. És el que pretenies?

Sí. Moltes vegades hi ha coses que no ens agraden i, bé per conformisme o bé perquè sempre han estat així, no fem res per canviar-les. Jo el que pretenia amb la meva novel·la era escriure sobre personatges que no es fessin enrere, que no només es plantegessin el perquè de tot sinó també lluitessin per canviar-ho.

"Com que no se m'acudia cap manera de sortir-me'n vaig decidir escriure alguna cosa que almanco em desfogués. Potser sona poètic i forçat però ho he de dir: L'Illa del Talp és el meu crit al vent."

Quin és l’origen del llibre?

La idea principal se'm va ocórrer déu fer ara cinc o sis anys. Llavors treballava moltes hores en una feina que no m'agradava, que m'avorria. Era aquella la primera feina seriosa que tenia i, clar, pensava jo ara m'hauré de passar tota la vida fent això i és una merda. A més, n'estava segura que no només jo em sentia decebuda (i molesta i oiada) de com ens havíem muntat els humans això del que en diem vida, sinó que la majoria de la gent pensava com jo. Com que no se m'acudia cap manera de sortir-me'n vaig decidir escriure alguna cosa que almanco em desfogués. Potser sona poètic i forçat però ho he de dir: L'Illa del Talp és el meu crit al vent.

Té trets autobiogràfics?

Crec que no. De fet, la majoria dels meus personatges viuen d'una manera que jo mai m'atreviria a fer. Simplement no em surt això de no acabar-me conformant, de no preocupar-me pel que diran els altres de mi.

Quins referents literaris tens Boira?

Si cerques a la meva estanteria hi pots trobar de tot. Tant m'agraden els clàssics com els best-sellers. Si hagués de destacar algun autor, et diria que el Gabriel Janer Manila. Perquè és mallorquí i perquè fou el primer que em va fer veure que era la bona literatura.

"Crec que fou (l'admiració per alguns autors) una barrera perquè jo gosés a començar a escriure." 

Has creat un món propi i un llenguatge únic, que no té res a envejar alguns dels autors més reconeguts de la literatura catalana.

Gràcies ;-) Així i tot, quan començo algun llibre del Jaume Cabré, per exemple, no puc evitar morir-me d'enveja (i d'admiració, eh?) pensant però que bé que escriu aquest punyetero! Això mateix em passa amb molts altres llibres. Crec que fou una barrera perquè jo gosés a començar a escriure.

 Com ha influit en el llibre el teu pas per una escola d’escriptura?

Quan em vaig apuntar a l'escola d'escriptura ja tenia la meva novel·la començada. A partir del que vaig aprendre a l'escola la vaig anar revisant (infinites vegades) i vaig intentar corregir els errors d'escriptora novell que estava cometent. Espero haver-me'n sortit!

Per què et decideixes a autopublicar? Quina és la teva experiencia?

Dues raons principals em feien pensar que les editorials no es llegirien mai la meva novel·la: a mi no em coneixia ningú i, a part, L'Illa del Talp és una novel·la rara. L'Illa del Talp no parla ni de guerres civils, ni dels carrers de Barcelona, ni de tot això que pareix que és l'únic que es ven. Parla de gent que necessita cridar al vent perquè no entén res de res.

Aquest será el teu primer Sant Jordi com a autora. Com vius la Diada?

No massa diferent als d'anys passats. Faig comptes passar-lo com a lectora, no com a autora. Cercaré alguns llibres per les paradetes que muntaran per Palma i li recordaré al meu xicot que m'ha de regalar una rosa.

Gràcies Boira i bon Sant Jordi. 

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .