Perejaume
Edicions 62
15 de setembre de 2011
Poesia
Una obra d’un interès i una qualitat excepcionals, destinada a ser
reconeguda com un dels llibres més importants que haurà tingut la
literatura catalana almenys en el que portem de segle XXI.
Perejaume és sens dubte un dels artistes més destacats de la seva
generació, reconegut a escala internacional; però també és un dels
poetes catalans de més relleu en el panorama contemporani. Ho va
demostrar amb Obreda (2003), i ho demostra encara més amb Pagèsiques,
una obra d’un interès i una qualitat excepcionals, destinada a ser
reconeguda com un dels llibres més importants que haurà tingut la
literatura catalana almenys en el que portem de segle xxi. A més dels
lectors de poesia, els apassionats de la gran literatura i els amants de
l’art, també els enamorats de la terra, tots els que senten la relació
amb el paisatge com un aspecte imprescindible de la vida, faran de
Pagèsiques el seu llibre de capçalera.
A part d’un dels artistes contemporanis catalans de més projecció
internacional, Perejaume és també un poeta singular i d’una solidesa
extrema, un dels grans poetes que tenim actualment. La seva obra en vers
és escassa; fins ara, es redueix a dos llibres i prou: Oli damunt paper
(1992) i Obreda (2003). Aquest nou volum, titulat Pagèsiques, segueix
de prop —però a vuit anys de distància— l’estela de l’anterior. És un
llibre encara més llarg que Obreda, però de temàtica similar.
S’estructura en vuit seccions (“Pagèsiques”, “Els arbres”, “Els suros”,
“El taller”, “Bloc de notes” i tres addendes), cadascuna de les quals
centra en un aspecte concret el que és, en conjunt, un discurs intens,
elaborat i enlluernador al voltant de la intimitat entre el món natural i
el llenguatge, viscuda en primera persona per algú que ha fet d’aquesta
relació l’eix de la seva vida artística.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada