80grams et recomana aquest estiu Lectures al costat del mar, llibres bressolats per l'aigua salada, on el mar hi és protagonista d'alguna manera. Escull un bon racó a recer de la calor i deixa't portar per la literatura fins el costat del mar.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Blai Bonet
Club Editor
El mar, en publicar-se, va esclatar com un astre escandalós. En són protagonistes uns quants nois de vint anys que viuen en un sanatori per a tuberculosos, devorats interiormnt per una mort segura i un imperiós anhel de viure.
S'acosta el mar Carles Duarte
Edicions 3i4
En aquest recopilatori de la seva poesia, que Carles Duarte ha aplegat sota el títol S’acosta el mar, que ens remet a l’omnipresència vigorosa del mar i latent de la mort, l’autor ha inclòs, a més, el seu llibre inèdit, alhora elegíac i sensual, El dolor de la tarda; i Arvad, una obra inspirada en el món d’aventures i descobertes dels excepcionals navegants de l’antiguitat que van ser els fenicis.
Jordi Cortés
Cossetània Edicions
L'última platja es troba al sud de Creta i porta per nom Illingas. És, potser, una de les darreres platges verges de la Mediterrània, un dels últims reductes d'aquella mediterraneïtat paradisíaca i idíl·lica cada cop més difícil de trobar.
Olor de violetesJosep Campmajor
Amsterdam
Esbrinar quin significat té el somriure maliciós del cos que uns pescadors troben surant al mar és l'inici d'un viatge als límits entre la realitat i la fantasia d'un narrador internat en un sanatori psiquiàtric i d'una dona a qui la vida no ha tractat generosament.
Vicenç Llorca
Columna
En Francesc creu que no podrà viure de nou una atracció amorosa com la que va sentir per la seva difunta dona. Però en un viatge de plaer a la República Dominicana, coneix la Marta, una turista barcelonina com ell a qui el marit va deixar per una altra dona.
La memòria de les formiguesIolanda Batallé
Amsterdam
“Netejo la sorra de la platja. És com fer dibuixos amb les mans, però en gran... Una dona sola és una dona sola; una dona sola al costat del mar és l’infinit” qui diu aquestes paraules és la Joana, una dona de quaranta-dos anys que neteja la sorra de la platja amb un tractor, però no sempre ha fet això, abans feia una feina de prestigi i responsabilitat.
Tres dies abans de la revetlla de Sant Joan, un home deixa la família i se’n va a passar uns dies al seu poble natal. Enmig de la solitud de la costa Brava s’enfronta al repte, possiblement absurd, d’intentar reviure el paisatge físic i humà de quan era un adolescent.
:: Feu-nos vosaltres les vostres recomanacions vora el mar i BON ESTIU!
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada