Ahir a la nit es va desvetllar el secret: La novel·la guanyadora del Premi Ramón Llull 2011 ha estat 'Amor i guerra' de Núria Amat, una novel·a ambientada a Barcelona durant la Guerra Civil espanyola i protagonitzada per Ramón Mercader, l'assassí de Trotsky. És la seva primera novel·la en català.
Palma de Mallorca va acollir ahir al vespre per primer cop l'entrega del premi Ramón Llull, el més ben dotat de les lletres catalanes amb 90.000 euros. 'Amor i guerra' de Núria Amat es va imposar als 4 finalistes restants. La novel·la guanyadora, la primera en català de l'autora que sempre ha defensat el seu bilingüisme, gira al voltant de la història de Ramón Mercader, l'assassí de Trotsky, amb que la família de l'autora està emparentada.
El jurat del premi format per Leonello Brandolini (en representació d'Éditions Robert Laffont), Pere Gimferrer, Gabriel Janer Manila, Gemma Lienas, Damià Pons, Carles Pujol i Carme Riera, assegura que la novel·la d'Amat destaca molt per sobre de la resta de novel·les finalistes, en les que hi ha històries de tots els gèneres. En total enguany s'hi han presentat 67 originals al premi. La novel·la es publicarà simultàniament en català, castellà i francès.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Hmmm...
ResponElimina"Una signant del 'Manifiesto por la lengua', Premi de literatura catalana"
http://www.cronica.cat/noticia/Una_signant_del_Manifiesto_por_la_lengua_Premi_de_literatura_catalana
Com diu molt bé Alfred Bosch a l'Avui (4-2-11)"Realment ha de tenir molt de mèrit superar tals insídies (les que ha dit N. Amat contra els catalans) i arribar a obtenir un guardó que sol premiar els capsigranys, provincians i reduccionistes com jo, que només fan novel·les en català."
ResponEliminaUn escàndol, aquest premi. No és que tingui mèrit l'espanyolista, sinó que el jurat demostra que aquest és un país papanates i autodestructiu, amb l'autoestrima sota terra i ple de l'autoodi propi del colonitzat. És el complex de l'esclau, que malda per fer-se estimar per l'amo. Típic síndrome d'Estocolm. Mentrestant, els autèntics talents del país, en la marginació. Així ens va.
ResponElimina