Silvia Bel
7 d Quatre Edicions
Desembre de 2010
Poesia
:: Entrevista amb l'autora
“La professió de poeta hauria de considerar-se una professió de risc. És per això que aquest llibre que ara llegiràs resulta tan meritori. Aquest és un poemari de desamor on, tot i la joventut de l’autora, el sentiment deixa pas a l’experiència viscuda (ja va dir Rilke que la poesia no és feta de sentiments, sinó d’experiències). Tanmateix, tenint com a precedent els poemes pioners de Terra de Mai (1982), de la Marçal, aquest és potser un dels primers poemaris descaradament lèsbics de la literatura catalana. L’autora pren de Pere Quart la tendència als jocs de paraules i la simpatia pel vers musical. I de Cristina Peri Rossi agafa prestada la voluntat de fer poesia de la quotidianitat fugint de les paraules grandiloqüents.
Sílvia Bel és atrevida i espontània com era la mateixa Marçal i tracta temes de rabiosa humanitat i actualitat (l’Alzheimer, els serials de televisió, la caiguda de les torres bessones…). Com m’agrada el poema que parla del radar que tenen les dones solteres i veuen amors futurs per tot arreu! Com n’és de real, de veritat”. Mª ÀNGELS CABRÉ (fragment extret del pròleg).
:: Bloc de l'autora
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada