Xevi Sala, Premi Prudenci Bertrana 2016 :: La tardor literaria en català :: 80grams celebra sis anys de literatura :: Entrevista Anna Altisén :: Jo, confesso guanya el Premi Crexell 2012 :: Mor l'escriptor Emili Teixidor :: Grup 62 ja és a Google Play :: Salvador Macip guanya el Premi Carlemany :: Rafael Nadal guanya el Premi Josep Pla 2012 :: Els llibres de l'any a 80grams :: La primera novel·la de Lluís Llach arribarà a les llibreries el 2 de febrer :: 20 anys de la mort de Montserrat Roig :: Ha mort Joan Agut :: 80grams celebra 3 anys de literatura catalana :: L'escriptora Muriel Villanueva guanya el Premi Just M. Casero amb la novel·la La Gatera :: Aguilera, O'Hara i Llavina, Premis Octubre 2011 :: Rànquing de tardor 80grams 2011 :: David Cirici guanya el Premi Prudenci Bertrana :: L'infern d'Alabastre guanya el rànquing d'estiu 2011 :: Pa negre, la primera pel·lícula catalana candidata als Óscars :: Ausiàs March té perfil al Facebook :: Joaquim Carbó, Premi Trajectòria Setmana del Llibre en Català :: Cabré bat rècords i el seu llibre es reedita en només una setmana :: 80grams a Catalunya Ràdio

dijous, 9 de setembre de 2010

Novetat :: L'home intranquil

L'home intranquil
Kiko Amat
Columna
Setembre 2010
Novel·la

«Hola. Em presento: sóc la rata ressentida que veieu. El nan desnerit que es recargola sobre si mateix a la platja, com un cuc cuirassat que algú burxés amb un pal. Odio el món, i m’agrada. Com deia un amic meu anglès: “Tothom és una merda (menys els nostres amics)”».

TEXT DE CONTRAPORTADA: A l’estiu tota cuca viu; menys una. N’hi ha una que no viu, a l’estiu, i passa les hores mossegant-se els punys i pregant perquè arribi l’apocalipsi termonuclear: el protagonista d’aquest llibre, Kiko Amat (que també n’és l’autor). Un neuròtic melancòlic, maníac, histèric i ictèric a qui sorprenem en trenta-cinc dies d’agost en família amb els patidors de la seva demència: la seva dona, Taronja, i el seu fill de deu mesos. L’home intranquil gira entorn dels odis ferotges i els amors gegants d’un adult, pare per sorpresa, atrapat en el procés d’admissió de la seva degeneració física i el fracàs de la raça humana. En part crònica, en part ficció, ens presenta un protagonista indignat justificadament –com un Bill Hicks en banyador– que no pot deixar de renegar dels Pares Perfectes, els turistes, la televisió, els guapos, l’estupidesa, la ignorància, la dreta, la música infecta i una llarga llista de coses que fereixen la seva racional irracionalitat. A ell s’enfronta la Taronja, donant-li el contrapunt de realitat, sarcasme i humiliació hilarant que tot psicòtic enfurismat necessita a la seva vida per no passar gran part del temps a comissaria.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts with Thumbnails