Sant Boi, 1971
És escriptor accidental, periodista cultural sense carrera, anglòfil militant i apassionat fan del pop. És autor de les novel·les El dia que me vaya no se lo diré a nadie (2003), Cosas que hacen BUM (2007) i Rompepistas (2009), les tres publicades a l’editorial Anagrama. També escriu regularment al suplement Cultura/S de La Vanguardia, a la revista Rockdelux i a altres mitjans, coedita el fanzine La Escuela Moderna i dirigeix amb mà de ferro la seva pàgina web, Bendito atraso. L’home intranquil és el seu primer treball en català. Kiko Amat viu a Barcelona amb els seus pèl-rojos dona i dos fills, quatre mil discos i una Vespa rovellada.
Pàgina web: http://www.kikoamat.com/. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada