Comparteix amb tots nosaltres el teu moment de primavera, aquell instant especial per tu que has viscut durant aquesta estació de l'any en la que ens trobem. Pot ser qualsevol moment, el que tu vulguis. Junts construirem un recull de moments literaris de primavera, perquè la literatura està plena d'instants que vivim cada dia. Només cal aturar-se un moment per assaborir-los.
80grams moments de primavera
Cada dilluns d'1 a 2, llegirem un dels vostres moments al 80 grams de Ràdio Ciutat de Badalona.
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
Ha sortit el sol. És un sol tímid i tèrbol, però sol al cap i a la fi. El paisatge que veig a través de la finestra avui té un altre color, més viu, més brillant. Com si algú hagués canviat la paleta de tons amb la que es pinta l'escenari de la vida. Hi veig més clar. Una parella d'ocells dansen suspesos en l'aire, confiats, tranquils, gairebé hipnòtics. A fora es respira lentitud, bonança. La gent camina més a poc a poc, sense encongir-se, absorbint sense saber-ho cada raig de llum. Avui em donen l'alta. Massa dies presenciant com un simple espectador aquest hivern tant llarg i dur darrera el vidre. Sembla que la flor de l'ampit finalment viurà, li ha guanyat la batalla al glaç, a la pluja, al vent. La primavera s'estén, s'obra pas, ens gronxa...ens consola.
Laurea Ipsum
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Escriu a comentaris el teu moment...
Escriu a comentaris el teu moment...
Entrades
Hola Laura!
ResponEliminaEl meu primer moment de primavera ha estat aquesta nit, mirant un llibre d'art al llit amb la meva filla. M'ha dit "s'hi està bé, oi, aquí?" i he pensat que sí, que s'hi està molt bé al llit tapats quan, de fet, ja no fa fred i pots treure mig cos per llegir amb tranquil·litat. I si a sobre estàs amb algú que fa olor de floretes, molt millor!
Jo tinc una filla al·lèrgica, i ja fa cert temps vaig publicar un conte que es diu "PRIMERA HISTÒRIA D'AMOR" i parla de la primavera. ÉS un fragment significatiu:
ResponEliminaQue l’aire era blau i les floretes començaven a florir per tot arreu, com correspon, i tot era felicitat, excepte per als al·lèrgics al pol·len, però ells no ho eren.
I jo t’agafe una miqueta de la mà, tímidament, com qui no vol la cosa però sí que la vol i tu no la lleves i somrius tendrament i dolça, clar, i s’acosten una miqueta més i parlen i parlen, descol·locats, per inèrcia només, sense saber ben bé què diuen fins que un dels dos decideix prendre la iniciativa i acosta la boca cap a l’altre, amb els ulls així com mig tancats, melosos. I arriba el primer bes i les carcasses i les paraules d’amor i cada volta el camp més ple de floretes i quedem per a demà i per a l’altre i l’altre i l’altre i tots els que queden fins al sempre.
JOC DE MIRALLETS
ResponEliminaUn raig de sol esclata al vidre del fanal. Tot seguit un altre s’estrella a la vidriera d’un tercer pis. Joc de mirallets. La llum primaveral em fa l’ullet de bon matí. Em convida a encetar el dia.
Teresa Franquesa
Una sap que ha arribat la primera quan:
ResponElimina1. demana als alumnes una escena amb canvi de ritme i tots escriuen un conte eròtic,
o bé quan:
2. demana als alumnes un sol·liloqui on algú faci un retret a algú altre i tots escriuen una història de banyes.
Però el que és més imponent és quan una comprova a l'aula que ha arribat la primavera però que, així i tot, en sortir, continua mirant la resta del món sense veure cap altre imant que ell.
Ara plou.
ResponEliminaAra surt el sol.
A mig matí entra un ventet que et glaça, i fa que la roba que has triat per a passar el dia sigui massa lleugera. Et recordes de la jaqueta que has decidit deixar penjada a l'armari, i la trobes a faltar.
Després torna a sortir el sol, i abans de dinar t'asseus una estona a un banc al solet, i tota la roba et fa nosa, en especial els mitjons. Acabes amb les mànigues arremangades i les galtes vermelles.
A la tarda el cel es torna a tapar, cauen quatre gotes i torna a refrescar. Mentre tornes a casa de la feina et recordes del paraigües que també t'has oblidat d'agafar, i corres a aixoplugar-te sota un portal, fins que passa el xàfeg.
Abans que es faci fosc, ara que el dia s'allarga, passeges abans de sopar i somrius en veure els ametllers florits, allà lluny, arran de carretera.
Aviat a ca la Joaquima hi haurà cireres d'aquelles tan bones.
Mireia
Avui he topat a l'ascensor de casa amb la Bet la veina simpàtica i riallera del cinquè segona. És una noia atractiva d'uns trenta cinc anys i mare de dos nanos guapos i eixerits. Diria que la Bet és la veina sommiada en secret per tots els homes de qualsevol edifici. Avui estava espléndida. Duia una samarreta blanca cenyida i ben escotada i uns texans de color blau marí ajustats a les cames i al cul. Estavem sols a la cabina l'un al davant de l'altre. Confesso que els ulls m'han trait cinc vegades.Una per cada pis. La Bet duia la primavera als pits i somreia. En sortir al carrer he pensat amb en Serrat. Avui podia ser un gran dia. Després he promès a la Laura que li escriuria alguna bestiesa.
ResponEliminaOriol
20 d'abril del 2010