“La realitat sempre pot superar la ficció. Conec un munt d’històries que no puc posar a la sèrie perquè ningú no se les creuria. Em dirien: apa, on va aquesta, això no pot ser! Però és. A la realitat, és”
80grams: La pinça birmana és un títol provocatiu i sarcàstic. Creus en la importància d’un bon títol que cridi l’atenció?Maria Jaén: Sí. Hi crec molt, en els títols. I també en les bones imatges. En aquest cas, vaig voler utilitzar “la pinça birmana” perquè em sembla que, d’alguna manera, sintetitza molt bé la idea que a vegades realitat i ficció es confonen, que els límits entre l’una i l’altra es desdibuixen. “La pinça birmana” és una expressió inventada però hi ha molta gent que fa anys que la practica...
80grams: Escriure una novel·la sobre un serial ha estat un procés natural en tu tenint en compte que t’has passat 10 anys sent guionista d’El cor de la ciutat?
Maria Jaén: Ha estat una necessitat. Jo funciono així, per impulsos, per necessitat. Em vaig posar davant l’ordinador vaig començar a escriure sense saber on anava i de seguida vaig veure que havia d’escriure sobre el món de la telenovel·la, sobre la feina de guionista...
80grams: Què tenen la Carla i la Sílvia de la María?
Maria Jaén: De la Sílvia, l’addicció a la feina. De totes dues, l’orgull i el narcisisme. Actors i escriptors, diria que som força narcisistes.
80grams: La relació entre la Carla i la Beatriu ens sorprèn molt, és molt dura. Creus que la realitat supera la ficció?
Maria Jaén: Sempre. La realitat sempre pot superar la ficció. Conec un munt d’històries que no puc posar a la sèrie perquè ningú no se les creuria. Em dirien: apa, on va aquesta, això no pot ser! Però és. A la realitat, és.
80grams: La pinça birmana és una d’aquelles novel·les agraïdes, que es deixen llegir còmodament perquè està plena d’imatges, frases curtes i contundents, diàlegs sonors i àgils, en definitiva, amb molt contingut audiovisual…
Maria Jaén: Crec que el tipus de llibre que he escrit, vull dir, el contingut, m’ha demanat aquest registre, la forma. Una cosa et porta a l’altra. No és una història intimista. No la podia escriure amb el to i el registre de La promesa. La història és una farsa i el to havia de ser aquest, de farse, ràpid, punyent, àgil...
80grams: Tenies la intenció amb aquest llibre de dignificar les telenovel·les?
Maria Jaén: Sí. D’alguna manera és també una declaració d’amor al serial, un format sovint maltractat i menyspreat. M’agrada la telenovel·la. Considero que és una mena de literatura popular, et permet explicar qualsevol mena de conflictes, i arribar a l’espectador d’una manera molt directa, molt immediata...
80grams: Per què creus aleshores que són tant criticades?
Maria Jaén: Són criticades justament perquè són populars. Vull dir, sovint qui les critica són aquells dramaturgs, novel·listes, actors que tenen un concepte “sagrat” del teatre, la novel·la i/o qualsevol manifestació artística en general. Jo m’ho miro d’una altra manera.
80grams: Creus que d’una bona escena d’un serial en pot sortir un llibre? Maria Jaén: Per totes dues coses crec que és important saber escoltar als altres. I aprofitar el que et puguin aportar.
80grams: En quin moment d’aquests deu anys María sents que ha arribat el moment de tornar a la novel·la?
Maria Jaén: Ho he fet quan la feina a la televisió m’ho ha permès. Però mai no he perdut les ganes d’escriure llibres. Durant tot aquest temps he anat prenent notes, apuntant idees, que segur que en algun moment em serviran.
80grams: Per què vas decidir en el seu moment deixar-ho? Maria Jaén: Crec que val la resposta anterior. No ho he deixat mai. És veritat que no he publicat, però mai he deixat d’escriure.
80grams: Ets de les que de tant en tant llegeixes de nou les teves novel·les?
Maria Jaén: No ho he fet mai.
80grams: Tens algun llibre predilecte entre les teves creacions?
Maria Jaén: No.
80grams: La diferencia entre historia i argument és igual en guions que en novel·les?
Maria Jaén: La diferencia entre història i argument que cito al llibre, és la que utilitzava E.M.Forsters. i crec que sí, que serveix per una cosa i per l’altra.
“Gràcies a l’“Amorrada” he tingut l’oportunitat de continuar escrivint i publicant. Sóc una privilegiada. Només puc estar contenta”
80grams: Que et recordin sobretot per un llibre et fa sentir bé o creus que és injust per la resta de novel·les?
Maria Jaén: M’agradaria que, a més a més, de parlar sempre de l’“Amorrada al piló”, els periodistes recordessin La teva noia o la Promesa o la dona discreta... però no em puc queixar. Gràcies a l’“Amorrada” he tingut l’oportunitat de continuar escrivint i publicant. Sóc una privilegiada. Només puc estar contenta.
80grams: Creus que Amorrada el Piló hagués tingut tant d’èxit si s’hagués editat ara, per exemple? No en tinc ni idea. No crec que ningú ho pugui dir.
Maria Jaén: Ets conscient que va marcar la joventut i l’entrada el sexe d’una generació?
No gaire, la veritat. Només tenia 23 anys!
80grams: Quina era la teva intenció quan la vas escriure?
Maria Jaén: Divertir-me. La mateixa que tinc ara cada vegada que escric o penso una història. Divertir. Emocionar.
80grams: El gènere eròtic demana un estil particular?
Maria Jaén: No ho tinc gaire estudiat, això. No sabria què dir.
“Jo, a l’hora d’escriure, no penso en gènere, penso únicament en la història que vull explicar i en els personatges que l’habiten.”
80grams: Creus en l’especialització de gènere pel que fa els autors?
Maria Jaén: Crec que qualsevol opció és bona. Però jo, a l’hora d’escriure, no penso en gènere, penso únicament en la història que vull explicar i en els personatges que l’habiten.
80grams: Suposo que La pinça birmana vol dir que et tornarem a veure més sovint per les prestatgeries de les llibreries amb noves novel·les?
Maria Jaén: Penso continuar escrivint. I procuraré no trigar gaire a tornar a publicar.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Entrades
Bona entrevista! Felicitats a Maria Jaén per aquest nou treball i a 80grams, per fer-nos-en partíceps.
ResponEliminaGràcies.