Seductors, il·lustrats i visionaris
Sis personatges en temps adversos
Josep Maria Castellet
Edicions 62
Octubre 2009
Narrativa biogràfica
CONTRAPORTADA: "L’any 1988 vaig publicar Els escenaris de la memòria, que pretenia ser un exercici literari per explicar, a través de la meva relació amb alguns personatges rellevants del món de la cultura, una part de la meva formació intel·lectual.» Ara, amb Seductors, il·lustrats i visionaris, que segons l’autor «pertany al mateix gènere literari", Josep M. Castellet ens ofereix una visió personal de sis personatges, «tots amics personals i companys d’aventura literària o cultural durant molts anys», en els temps adversos de la Dictadura.
Manuel Sacristán, Carlos Barral, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Alfons Comín i Terenci Moix, que amb els anys s’han convertit en figures destacades de la vida cultural catalana i espanyola de la segona meitat del segle XX, són els protagonistes de Seductors, il·lustrats i visionaris; tot i que Josep M. Castellet també ens ofereix algunes claus del seu propi retrat en entrellaçar la seva biografia amb la dels altres. Apel·lant a la memòria i a partir de situacions reals poc conegudes, que arrenquen dels anys quaranta del segle passat, l’autor enfila un relat original, sincer, irònic, crític i agut que el confirmen, vint anys després d’Els escenaris de la memòria, com un gran prosista.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Manuel Sacristán, Carlos Barral, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Alfons Comín i Terenci Moix, que amb els anys s’han convertit en figures destacades de la vida cultural catalana i espanyola de la segona meitat del segle XX, són els protagonistes de Seductors, il·lustrats i visionaris; tot i que Josep M. Castellet també ens ofereix algunes claus del seu propi retrat en entrellaçar la seva biografia amb la dels altres. Apel·lant a la memòria i a partir de situacions reals poc conegudes, que arrenquen dels anys quaranta del segle passat, l’autor enfila un relat original, sincer, irònic, crític i agut que el confirmen, vint anys després d’Els escenaris de la memòria, com un gran prosista.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada