Xevi Sala, Premi Prudenci Bertrana 2016 :: La tardor literaria en català :: 80grams celebra sis anys de literatura :: Entrevista Anna Altisén :: Jo, confesso guanya el Premi Crexell 2012 :: Mor l'escriptor Emili Teixidor :: Grup 62 ja és a Google Play :: Salvador Macip guanya el Premi Carlemany :: Rafael Nadal guanya el Premi Josep Pla 2012 :: Els llibres de l'any a 80grams :: La primera novel·la de Lluís Llach arribarà a les llibreries el 2 de febrer :: 20 anys de la mort de Montserrat Roig :: Ha mort Joan Agut :: 80grams celebra 3 anys de literatura catalana :: L'escriptora Muriel Villanueva guanya el Premi Just M. Casero amb la novel·la La Gatera :: Aguilera, O'Hara i Llavina, Premis Octubre 2011 :: Rànquing de tardor 80grams 2011 :: David Cirici guanya el Premi Prudenci Bertrana :: L'infern d'Alabastre guanya el rànquing d'estiu 2011 :: Pa negre, la primera pel·lícula catalana candidata als Óscars :: Ausiàs March té perfil al Facebook :: Joaquim Carbó, Premi Trajectòria Setmana del Llibre en Català :: Cabré bat rècords i el seu llibre es reedita en només una setmana :: 80grams a Catalunya Ràdio

dimecres, 15 de juliol del 2009

RELAT :: Els meus escrits

En suspensió
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
M'estic acostumant a veure el cel emmarcat dins d'aquesta finestra massa petita, massa baixa. Des d'aquí no puc veure el sol, un dels pocs referents del temps que encara em queda. La meva habitació està mal enfocada. Vaig demanar que me la canviessin, però res. Diuen que aquesta és la més còmoda, la millor per mi. Segur. Jo només vull fer-me invisible, que em deixin tranquil, que no em facin més preguntes. Com a fora, on tothom et pregunta amb veu baixa com estàs, evitant-te la mirada i de lluny, com si els poguessis encomanar alguna cosa. Algú els pot dir que no tinc cap malaltia contagiosa? Almenys l'estat d’hipnosi en el que deambulo tot el dia gràcies a les pastilletes de color blau em deixa descansar, atura els meus pensaments, els adorm. Ells diuen que m'estabilitzen, jo crec que m'idiotitzen. En realitat no necessito ajuda, ni pastilletes blaves, ni psiquiatres, ni psicòlegs, ni res. Només vull una cosa i no la puc tenir, de moment. L'últim informe mèdic diu que els meus impulsos auto destructius s'han reduït. Què volen, si no tinc força ni per anar a pixar? Ben pensat però, aquest és l'únic lloc on avui per avui la vida no pot marejar-me, atrapar-me, fer-me mal. No sé quan de temps porto aquí, ni quant de temps hauré d'estar-hi. Només dormo i intento veure el sol. Per què s'amaga? També m'estic acostumant a l'olor de lleixiu de les habitacions, tant blanques, tant fredes. I demà visita. I si em poso més malalt i evito de veure els ulls de la mare amb un munt de preguntes intentant sortir però que no s'atreveixen? La mare i la mort mai s'han portat bé. Deu ser per culpa de Déu o per què no ha intentat entendre'm mai. I ella vinga portar-me túppers i més túppers i jerseis de llana per què no tingui fred. Que te'ls he demanat? Que faig cara de passar gana? Per què les mares sempre volen que mengis, sense importar-los res més? I el pare no vindrà. Com sempre. Pot ser més val així. I la mare només plorarà i em prometrà un cop més que em traurà d'aquí i que anirem a viure lluny on ningú ens conegui. I a mi què m'importa que em coneguin o no. Jo vull marxar, però sense tu, sense ningú, sol, per sempre. Però no em deixen, de moment. Mentre, fins i tot m'estic acostumant a la rugositat dels llençols rentats masses vegades. I a no fer res. M'estic acostumant, de moment.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
:: Altres relats

5 comentaris:

  1. M'ha encantat, osti és molt trist vore com ningú l'entèn, però ho has descrit genial.

    No t'animes a participar al nostre blog de contes?
    365 contes

    ResponElimina
  2. Uf! Un escrit molt ben traçat sobre una història molt dura. M'ha agradat molt.

    ResponElimina
  3. I passar un temps en suspensió, aturant l'existència fora de nosaltres, sense vincles socials, amb l'esperança de recuperar l'alè per enfrontar-nos a la cara dels altres. M'ha agradat el teu relat, i tant que sí! La vida té aquesta part de dolor que hem d'assumir. Fins aviat!

    ResponElimina
  4. M'agraden els contes curts en català. M'ha agradat molt el relat.
    Jo també m'he atrevit a publicar els meus en català, aquí en podeu llegir un d'ells.
    http://www.bubok.com/libros/202135/Llunes-i-orenetes

    Gràcies i salutacions

    ResponElimina
  5. M'agrada com deixes pel lector la deducció del seu mal. Pateix una malaltia, és un delinqüent, ... Diferents alternatives d'un sentiment incomprès.
    Gràcies,
    www.laboratoridelletres.com

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails