La ràbia que em fas
Juli Disla
Edicions 62
14 de maig de 2009
XXXVI Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi
Teatre
CONTRAPORTADA: La ràbia que em fas és un retrat mordaç de les dificultats que molts joves de trenta anys tenen a l’hora d’agafar les regnes de les seves vides i començar a prendre decisions. En Ramon, en Samuel, l’Eva, la Maria i en Víctor són companys de feina. Durant un sopar d’empresa aprofiten l’oportunitat de trobar-se en un ambient més distès per compartir les seves angoixes professionals, les inseguretats relacionades amb els lligams de la parella, les crisis amoroses, fins i tot les fantasies eròtiques que alguns d’ells tenen amb els companys de feina. El marc escènic que dóna lloc a aquestes converses és el dels lavabos d’homes i de dones que hi ha en aquest local de copes, on les confessions i les passions que sorgiran entre ells tindran un nexe: la ràbia i la ira que els provoca a cadascun d’ells no tenir la gosadia d’afrontar els propis problemes i plantar-hi cara.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Entrades
Vaig poder veure l'obra de teatre a L'Altre Espai de València. Em va agradar molt l'escenografia però vaig trobar a faltar més tocs irònics i més força a la trama. No sé, em va semblar que era molt típic el que es mostrava, no aporta solucions, només un plantejament dels eterns problemes... potser és que m'hi trobo en aquest punt i n'esperava més. De totes maneres, la recomano... tot i que sembli contradictori recomano veure-la.
ResponElimina