Xevi Sala, Premi Prudenci Bertrana 2016 :: La tardor literaria en català :: 80grams celebra sis anys de literatura :: Entrevista Anna Altisén :: Jo, confesso guanya el Premi Crexell 2012 :: Mor l'escriptor Emili Teixidor :: Grup 62 ja és a Google Play :: Salvador Macip guanya el Premi Carlemany :: Rafael Nadal guanya el Premi Josep Pla 2012 :: Els llibres de l'any a 80grams :: La primera novel·la de Lluís Llach arribarà a les llibreries el 2 de febrer :: 20 anys de la mort de Montserrat Roig :: Ha mort Joan Agut :: 80grams celebra 3 anys de literatura catalana :: L'escriptora Muriel Villanueva guanya el Premi Just M. Casero amb la novel·la La Gatera :: Aguilera, O'Hara i Llavina, Premis Octubre 2011 :: Rànquing de tardor 80grams 2011 :: David Cirici guanya el Premi Prudenci Bertrana :: L'infern d'Alabastre guanya el rànquing d'estiu 2011 :: Pa negre, la primera pel·lícula catalana candidata als Óscars :: Ausiàs March té perfil al Facebook :: Joaquim Carbó, Premi Trajectòria Setmana del Llibre en Català :: Cabré bat rècords i el seu llibre es reedita en només una setmana :: 80grams a Catalunya Ràdio

divendres, 15 de maig de 2009

Novetat :: La ràbia que em fas

La ràbia que em fas
Juli Disla
Edicions 62
14 de maig de 2009
XXXVI Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi

Teatre

CONTRAPORTADA: La ràbia que em fas és un retrat mordaç de les dificultats que molts joves de trenta anys tenen a l’hora d’agafar les regnes de les seves vides i començar a prendre decisions. En Ramon, en Samuel, l’Eva, la Maria i en Víctor són companys de feina. Durant un sopar d’empresa aprofiten l’oportunitat de trobar-se en un ambient més distès per compartir les seves angoixes professionals, les inseguretats relacionades amb els lligams de la parella, les crisis amoroses, fins i tot les fantasies eròtiques que alguns d’ells tenen amb els companys de feina. El marc escènic que dóna lloc a aquestes converses és el dels lavabos d’homes i de dones que hi ha en aquest local de copes, on les confessions i les passions que sorgiran entre ells tindran un nexe: la ràbia i la ira que els provoca a cadascun d’ells no tenir la gosadia d’afrontar els propis problemes i plantar-hi cara.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1 comentari:

  1. Vaig poder veure l'obra de teatre a L'Altre Espai de València. Em va agradar molt l'escenografia però vaig trobar a faltar més tocs irònics i més força a la trama. No sé, em va semblar que era molt típic el que es mostrava, no aporta solucions, només un plantejament dels eterns problemes... potser és que m'hi trobo en aquest punt i n'esperava més. De totes maneres, la recomano... tot i que sembli contradictori recomano veure-la.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails