RELATS :: Els meus escrits

Peatge
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Se’n va anar. Sense més. Recordo el fred d’aquella nit. Una trucada de matinada i una veu desconeguda que repetia el meu nom i el seu una i una altra vegada com si no es decidís a pronunciar la frase. I els minuts següents, ireals. El pijama atrapant el meu cos i el desig de córrer al seu costat, de tornar a tocar-lo. I la falta d’aire, i les claus del cotxe caient-me de la bossa quan buscava el mòbil. I cap llàgrima. Els meus peus portant-me fins el garatge encara en sabatilles. I el soroll del motor del cotxe, massa estrident. I les llums de l’autopista, massa enlluernadores. I el fred d’aquella nit entel·lant- me la vista. I al fons el peatge. Aquell peatge que tantes vegades havíem travessat junts, sempre com a principi d’alguna cosa, d’un dia, d’un viatge, d’una conversa. I les llumetes borroses de les casetes del peatge cada cop més aprop, ja gairebé a l’abast de la meva mà. I les barreres baixades, i les sirenes aturades. I jo sortint del cotxe directa a ell, coneixent el lloc, el moment, el motiu. I un Mosso retenint-me, i jo estrenant la veu, intentant escapar-me per córrer al seu costat, per tornar a tocar-lo. I la moto estesa a terra i a deu metres un grup de gent amb el cap baix, tots mirant al mateix punt. I un altre Mosso ajupit, al mig de tots. I una cremallera tancant-se sobre el meu futur.

Laura Garcia (Abril de 2009)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
:: Altres relats