L'any del Senyor
Eloi Vila
Ara Llibres
Març 2009
CONTRAPORTADA: Aquesta és la insòlita i meravellosa història de Biel Freixa, un jove picapedrer de Ripoll que, traït i amenaçat de mort, ha de salvar la seva vida i la d’aquells que estima acomplint una perillosa missió molt lluny de les seves terres. Però Quturba (Còrdoba), capital del califat, seu de la biblioteca més gran del món i paradís dels sentits, l’ambigüitat i els secrets... és també una ciutat plena de lladres, espies i assassins.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Entrades
no comentes mai els llibres. Sempre reproduexies les contraportades. Voldria més la teva opinió.
ResponEliminahome, imagino que abans els haurà de llegir...
ResponEliminaLaura, t'animo a que amplis el club de lectura amb les teves valoracions.
doncs jo l'animo a que escrigui més relats :)
ResponEliminaNo només la Laura hauria de dir la seva dels llibres. També nosaltres podriem dir el que ens ha semblat del que hem llegim. Aixó enriquiria el bloc
ResponEliminaHa estat una de les meves tries d'aquests Sant Jordi 2009, de moment és una canya de novel·la.
ResponEliminaJORDI
http://elsllibresdelceller.blogspot.com/
Ho sento, és un "bluf" de novel·la, la vaig acabar per poder dir que me l'havia llegit sencera abans d'opinar. No és una història "increïble" sinó "no creïble", tova, sense solta ni volta, feta d'esquetxos sovint inconnexos, plena de tòpics (les aromes, els colors, l'enamorament a primera vista al s. IX...) amb unes abús de les baralles narrades, a vegades, de forma grotesca, on tots els sentiments (els de debò) del protegonista es pretenen explicar fent-lo plorar pàgina sí, pàgina no... i, sobretot, com sovint passa a les pel·lícules històriques poc rigurorses, posant en boca dels personatges del s. IX un vocabulari i unes maneres que no s'han conegut fins el s. XIX o XX. La novel·la em va caure de els mans quan (tenint en compte que la narra en primera persona el protagonista) diu que el seu germà "es va quedar a un milímetre de la meva cara"... un mil·límetre? què coi sabíen al s. IX de mil·límetres? No va poder trobar un altra expressió??? De tota manera, endavant Eloi, la primera novel·la no té perquè ser la millor.
ResponEliminaDisculpeu, m'he deixat un dels enigmes més importants del llibre. Com és que no apareix, en cap moment, en cap situació, cap mena d'assumpte relacionat amb les llengües? Com és que en Biel arriba a Qurtuba i tothom l'entèn? S'hauria de suposar que parla àrab? Impossible, un picapedrer sense educació de Ripoll no podia saber àrab ni mossàrab, que seria l'altra opció. Perquè l'obsessió de posar tots els noms antics de l'àrea andalusina i, en canvi ignorar que a Qurtuba, es parlen llengües diferents que a Ripoll??? No sé si hi ha algun subconscient intencionat, aquí.
ResponEliminaM'he acabat fa poc 'L'Any del Senyor'. M'ha costat una mica d'acabar.
ResponEliminaL'he trobada d'un costat massa simple per a un públic adult i massa violenta i amb sexe massa explícit com per a ser adequada per a un públic juvenil.
És llàstima per exemple que no expliqui el viatge de Ripoll a Còrdova. Es diria que es 'tele-transporta' Hagués estat interessant saber com era la vida pels pobles, ciutats i camins que devia travessar, així com la vida d'un viatger. Tampoc no explica com se li cura el turmell trencat amb el que inicia el viatge. No és cap broma trencar-se un turmell. Detalls d'aquests li treuen una autenticitat a la història que seria molt d'agrair. Com es diu vulgarment, algunes coses estan molt 'pillades'.
Quan acaba d'arribar a Còrdova, sap perfectament què i on és el Palau Califal, però no què és una mesquita. Per què sap una cosa, i no l'altra? També allà, només arribar comença a conèixer gent que senzillament se l acosten i se'n fan amics. No ho sé... un quan arriba a un lloc nou, no li passa, això. Ni molt menys un nen se li acosta sense més ni més dient-li "Bon dia! Ets en Biel Freixa?". Hi ha coses que passen sense motiu, almenys no s'xplica.
Estic d'acord amb algun dels comentaristes de més amunt: usa un llenguatge del segle XXI ("...tenia la mobilitat greument restringida", "Tenim davant nostre un desafiament cultural", "els homes ho som molt (...) d'individualistes", "la potència estètica que genera el poder"...). També usa molt els punts cardinals -en especial a l'inici- "Nord", "Sud", "Est" i "Oest", en la seva nomenclatura actual, incorporada al català en èpoques recents. En l'any de l'acció, aquests s'anomenaven més o menys Septentrió, Migdia o Migjorn, Llevant i Ponent; en tot cas no en les seves denominacions actuals.
Crec que de cara a futures novel·les, n'Eloi Vila potser hauria de tenir certa cura amb això i documentar-se més, ja que els referents culturals i també un llenguatge més arcaic li hagués donat més versemblança a la trama.
El tema idiomàtic també grinyola, tal com comentava algú.
Com podreu suposar, no m'ha agradat gaire. Sí que m'han agradat cosetes, algunes estones d'ambienació... però no en general. No he aconseguit'simpatitzar' amb cap personatge. En Biel presumeix que "no li havia pres mai res a ningú", però sabem que sí: li havia pres l'esposa a un home...
Em sap greu, perquè es veu que l'Eloi ha treballat molt. Per als lectors, llegir una novel·la també consumeix temps i energies. La propera serà més bona, segur.
Marta Vallès