Vicenç Villatoro

Vicenç Villatoro

Terrassa, 1957

És escriptor i periodista. Llicenciat en Ciències de la Informació, compagina l’escriptura i la tasca periodística als mitjans de comunicació. Comença amb la publicació de poesia però es decanta cap al gènere narratiu, en què destaca amb novel·les de recreació històrica i autobiogràfica. La seva capacitat i habilitat narratives, forjades en innombrables lectures i en hores a les redaccions, traspua en la seva producció literària i d’articulista. Fascinat per Pavese, segueix el mestratge d'aquest escriptor en les seves primeres novel·les dels anys vuitanta, protagonitzades per una joventut nostàlgica submergida en el passat (País d’Itàlia i Els anys a Ciutat). Ben aviat, però, amplia el registre i abraça estils i temes molt diversos, que van des de la novel·la històrica i el dietari fins a la novel·la juvenil. Tant en la novel·la com en l’assaig, Villatoro tracta també la qüestió jueva, que ja apareix al premiat Evangeli gris (1981). La seva implicació amb la cultura catalana, la seva llengua i el seu país, el porten a ocupar càrrecs de gestió i direcció en el sector públic i en el món de la cultura i el periodisme, com a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i al diari Avui. Vicenç Villatoro maneja amb llibertat i coneixement les eines de l'art de l'escriptura; coneixedor de l'ofici, sap emmotllar-se als diferents registres periodístics i literaris. Aquest saber fer i la seva capacitat de creació i recreació és el que l'han portat a obtenir molts dels premis literaris del nostre país, com ara el Sant Jordi de novel·la (1981), el Ciutat de Barcelona (1987), el Documenta (1991) i el Carlemany (2004). Amb Tenim un nom ha guanyat el premi Ramón Llull 2010.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .