"Ara puc fer el que sempre he volgut, però no és automàtic, porta un cert temps acostumar-te al nou ordre"
Najat El Hachmi, la guanyadora del Premi Ramón Llull 2008 dóna el relleu a Carles Casajoana guanyador d'aquest any, i explica a 80grams com li ha canviat la vida després del guardó.
80grams: Recordes on eres i què vas fer el dia abans de rebre el Premi Ramón LLull Najat?
Najat El Hachmi: Estava tan nerviosa que vaig sortir a córrer amb una amiga, ens en vam anar a cridar a un pont i li vaig explicar per primer cop que m’havia presentat al Llull i que era finalista.
80grams: I el dia després?
Najat: Havia dormit una hora i mitja i vaig començar les entrevistes a les 8.15, tot el matí i després baixada a Granollers, contestant entrevistes per telèfon i trucades d’amics i coneguts.
80grams: Com t’ha canviat la vida en l’últim any?
Najat: Molt, molt, ara puc fer el sempre he volgut, però no és automàtic, porta un temps acostumar-te al nou ordre.
80grams: Com ajuda guanyar premis als escriptors?
Najat: Ajuda en la logística si son d’una dotació important, en la difusió i projecció de la novel·la, en fer visible allò que has escrit.
80grams: A tu qui et va animar a presentar-te al premi?
Najat: Ningú.
“Hi ha un moment que creus que no penses tornar a escriure mai més, però com que tampoc puc deixar de fer-ho...”
80grams: Després de rebre el Ramón LLull augmenta la responsabilitat i la pressió alhora d’escriure el següent llibre?
Najat: Molt, hi ha un moment que creus o dius que no penses tornar a escriure mai més, però com que tampoc puc deixar de fer-ho...
80grams: Per cert, quan veurem el següent llibre de la Najat?
Najat: Encara no ho sé.
80grams: L’Últim Patriarca era tota una declaració d’intencions. És més fàcil escriure sobre allò que has viscut o que coneixes de primera mà Najat?
Najat: No tenia cap intenció, només volia explicar una història lligada a la realitat que m’ha envoltat i això sempre serà així. No puc deslligar la vida de l’escriptura, de manera que no podré deixar d’escriure sobre allò que millor conec.
80grams: El teu llibre és encara avui dia un dels llibres més demanats a les biblioteques catalanes. Creus que la permanència és sinònim de qualitat?
Najat: No ho sé, potser és pel boca orella, sols fiar-te més del criteri d’un conegut o amic que haig llegit el llibre abans que tu que no pas de les ressenyes.
80grams: És un llibre per tots els públics, sens dubte. Però sota el meu punt de vista crec que és un llibre molt recomanable pels joves, pel contingut, però també per la forma.
Najat: Potser perquè els dos protagonistes viuen dos viatges iniciàtics que els fan entrar en la vida adulta.
80grams: Per acabar, sisplau, recomana’ns un llibre Najat, si pot ser en català?
Najat: El volum de tots els contes de Pere Calders, genial!
80grams: I el dia després?
Najat: Havia dormit una hora i mitja i vaig començar les entrevistes a les 8.15, tot el matí i després baixada a Granollers, contestant entrevistes per telèfon i trucades d’amics i coneguts.
80grams: Com t’ha canviat la vida en l’últim any?
Najat: Molt, molt, ara puc fer el sempre he volgut, però no és automàtic, porta un temps acostumar-te al nou ordre.
80grams: Com ajuda guanyar premis als escriptors?
Najat: Ajuda en la logística si son d’una dotació important, en la difusió i projecció de la novel·la, en fer visible allò que has escrit.
80grams: A tu qui et va animar a presentar-te al premi?
Najat: Ningú.
“Hi ha un moment que creus que no penses tornar a escriure mai més, però com que tampoc puc deixar de fer-ho...”
80grams: Després de rebre el Ramón LLull augmenta la responsabilitat i la pressió alhora d’escriure el següent llibre?
Najat: Molt, hi ha un moment que creus o dius que no penses tornar a escriure mai més, però com que tampoc puc deixar de fer-ho...
80grams: Per cert, quan veurem el següent llibre de la Najat?
Najat: Encara no ho sé.
80grams: L’Últim Patriarca era tota una declaració d’intencions. És més fàcil escriure sobre allò que has viscut o que coneixes de primera mà Najat?
Najat: No tenia cap intenció, només volia explicar una història lligada a la realitat que m’ha envoltat i això sempre serà així. No puc deslligar la vida de l’escriptura, de manera que no podré deixar d’escriure sobre allò que millor conec.
80grams: El teu llibre és encara avui dia un dels llibres més demanats a les biblioteques catalanes. Creus que la permanència és sinònim de qualitat?
Najat: No ho sé, potser és pel boca orella, sols fiar-te més del criteri d’un conegut o amic que haig llegit el llibre abans que tu que no pas de les ressenyes.
80grams: És un llibre per tots els públics, sens dubte. Però sota el meu punt de vista crec que és un llibre molt recomanable pels joves, pel contingut, però també per la forma.
Najat: Potser perquè els dos protagonistes viuen dos viatges iniciàtics que els fan entrar en la vida adulta.
80grams: Per acabar, sisplau, recomana’ns un llibre Najat, si pot ser en català?
Najat: El volum de tots els contes de Pere Calders, genial!
:: Altres entrevistes
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada