Xevi Sala, Premi Prudenci Bertrana 2016 :: La tardor literaria en català :: 80grams celebra sis anys de literatura :: Entrevista Anna Altisén :: Jo, confesso guanya el Premi Crexell 2012 :: Mor l'escriptor Emili Teixidor :: Grup 62 ja és a Google Play :: Salvador Macip guanya el Premi Carlemany :: Rafael Nadal guanya el Premi Josep Pla 2012 :: Els llibres de l'any a 80grams :: La primera novel·la de Lluís Llach arribarà a les llibreries el 2 de febrer :: 20 anys de la mort de Montserrat Roig :: Ha mort Joan Agut :: 80grams celebra 3 anys de literatura catalana :: L'escriptora Muriel Villanueva guanya el Premi Just M. Casero amb la novel·la La Gatera :: Aguilera, O'Hara i Llavina, Premis Octubre 2011 :: Rànquing de tardor 80grams 2011 :: David Cirici guanya el Premi Prudenci Bertrana :: L'infern d'Alabastre guanya el rànquing d'estiu 2011 :: Pa negre, la primera pel·lícula catalana candidata als Óscars :: Ausiàs March té perfil al Facebook :: Joaquim Carbó, Premi Trajectòria Setmana del Llibre en Català :: Cabré bat rècords i el seu llibre es reedita en només una setmana :: 80grams a Catalunya Ràdio

dimecres, 30 de març de 2016

Entrevista :: Joan Portell, autor de Una llegenda de Sant Jordi

L'actual drac està entre nosaltres i  Sant Jordi, aquella gent que ha de lluitar entre les guerres i les fronteres tancades, han d’aconseguir superar aquest drac europeu.

No deu ser gens fàcil versionar un cop més una de les llegendes més famoses de Catalunya. Però Joan Portell, autor de Una llegenda de Sant Jordi ha aconseguit donar-li un sentit més a la història del cavaller i el drac i regalar-nos una doble lectura que ens fa pensar un cop més en tots els dracs que habiten actualment la terra. Hem parlat amb ell.


És la primera vegada que versiona la Llegenda de Sant Jordi?
Sí.

-    Què ha estat el més difícil de treballar sobre un text i una tradició tant versionada?
La dificultat més gran va ser intentar donar un tomb més de rosca a una llegenda tan i tan coneguda, tan i tan trillada, de manera que fos una interpretació de la mateixa.

-     D’on surt la idea d’incloure una doble lectura al text amb una temàtica tant d’actualitat i tant dura?
La meva voluntat era la de fer contemporani el missatge de la mateixa llegenda: la lluita contra les injustícies. És per això que ja fa temps, abans que aparegués el cos de l’Aylan, aquell nen de poc més d’un any de Síria que una imatge va immortalitzar, vaig pensar que l’actual drac està entre nosaltres i que Sant Jordi, aquella gent que ha de lluitar entre les guerres i les fronteres tancades, han d’aconseguir superar aquest drac europeu.

Està comprovat que els contes, mai edulcorats, permeten que els nens puguin entendre i expressar allò que els passa a imatge i semblança dels personatges de conte.


-     Com ens ajuden els contes a explicar certs temes als més petits?
Sense cap mena de dubte si els contes han passat durant segles de mà en mà, mercès al boca orella, és perquè ajuden al subconscient col·lectiu a comprendre el món que ens envolta i, el més important, a afrontar-lo per fer-nos forts davant de situacions adverses. Està comprovat que els contes, mai edulcorats, permeten que els nens puguin entendre i expressar allò que els passa a imatge i semblança dels personatges de conte. Els contes són necessaris per la societat que vivim. A més, recerques recents de la neurociència, han demostrat que la paraula i per extensió el conte ajuda a endreçar el cervell de l’infant, un benefici que perdurarà tota la vida. Un cervell endreçat permet assimilar, entendre i contradir idees totalitàries, i aquest cervell endreçat es nodreix d’una cultura que li és pròpia. La neurociència no ha fet res més que confirmar allò que la saviesa popular ja coneixia.

-    Amb aquesta versió de la llegenda ens n’adonem que la historia és plena de temes universals que no passen de moda.
Algú va dir alguna vegada que després de Shakespeare ja no calia escriure ni una línia més, que l’autor anglès havia tractat amb destresa tots els sentiments i emocions humanes. Alguna cosa hi pot haver del cert en això, però també podríem haver afirmat el mateix d’Homer o d’autors anònims que explicaven històries a la vora del foc. Però el que és del cert és que la gent continua explicant-se històries, a voltes la petita història de la vida de cadascú, a voltes les grans històries, però en totes elles, d’una o altra manera, sempre hi podem trobar el motor de les emocions i els sentiments universals que fa que les històries no passin mai de moda.

-    Com ha estat treballar al costat de Sebastià Serra? És complicat que els il·lustradors encertin l’estil dels autors?
En Sebastià és un il·lustrador amb el que mai havia treballat i he de confessar que ha estat una col·laboració plena. Crec que és el llibre que he escrit en el que la relació amb l’il·lustrador ha estat més propera. I, tot cal dir-ho, part de la “culpa” també la té en Ricard, d’Andana.

-     El treball de sobreposar fotografies i dibuix li dóna un aspecte de collage molt modern i actual.
Quan vaig veure les primeres il·lustracions vaig quedar molt gratament sorprès, però encara més quan he pogut veure el making-of del seu treball: genial, absolutament genial!

-     Què és el que més li agrada i el que menys de Sant Jordi?
Si ens referim a la llegenda, Sant Jordi representa aquell heroi, gairebé anònim, que és capaç de lluitar contra el poder i, a més, vèncer’l. Per mi en Julian Assange, els i les socorristes que estan salvant gent de morir ofegats a les costes de Grècia, els milers de voluntaris que treballen per causes justes..., tots ells són Sant Jordis. Tot i això és una llegenda injusta: Sant Jordi només apareix quan la qui s’ha de salvar és la princesa. I les demés persones, no mereixen ser salvades?

A voltes penso que preferira que com a país tinguéssim els nivells de lectura d’Anglaterra i no pas un Sant Jordi que, com un miratge, desapareix quan el sol es pon.

-     Com creu que aquesta festa influeix en l’amor dels nens i nenes pels llibres?
És essencial per tots plegats aquesta festa: les escoles organitzen recitats de poemes, concursos literaris,..., però malauradament la lectura i el llibre és només protagonista per un sol dia. A voltes penso que preferira que com a país tinguéssim els nivells de lectura d’Anglaterra i no pas un Sant Jordi que, com un miratge, desapareix quan el sol es pon.

-     Com valoraria la literatura infantil i juvenil actual que es fa a casa nostra?
Estem en un magnífic moment, sense cap mena de dubte.: autors de gran qualitat, il·lustracions excel·lents, una xarxa de biblioteques envejable, unes universitats que a poc a poc van prenent consciència del gènere...

-     Què hi troba a faltar.
M’agradaria que la nostra literatura es conegués més a fora i que, fins i tot, els autors poguessin viure d’escriure. A voltes crec que els autors en llengua catalana són com petits Sants Jordis. 

Moltes gràcies Joan. Bon Sant Jordi. 
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts with Thumbnails