Xevi Sala, Premi Prudenci Bertrana 2016 :: La tardor literaria en català :: 80grams celebra sis anys de literatura :: Entrevista Anna Altisén :: Jo, confesso guanya el Premi Crexell 2012 :: Mor l'escriptor Emili Teixidor :: Grup 62 ja és a Google Play :: Salvador Macip guanya el Premi Carlemany :: Rafael Nadal guanya el Premi Josep Pla 2012 :: Els llibres de l'any a 80grams :: La primera novel·la de Lluís Llach arribarà a les llibreries el 2 de febrer :: 20 anys de la mort de Montserrat Roig :: Ha mort Joan Agut :: 80grams celebra 3 anys de literatura catalana :: L'escriptora Muriel Villanueva guanya el Premi Just M. Casero amb la novel·la La Gatera :: Aguilera, O'Hara i Llavina, Premis Octubre 2011 :: Rànquing de tardor 80grams 2011 :: David Cirici guanya el Premi Prudenci Bertrana :: L'infern d'Alabastre guanya el rànquing d'estiu 2011 :: Pa negre, la primera pel·lícula catalana candidata als Óscars :: Ausiàs March té perfil al Facebook :: Joaquim Carbó, Premi Trajectòria Setmana del Llibre en Català :: Cabré bat rècords i el seu llibre es reedita en només una setmana :: 80grams a Catalunya Ràdio

dimarts, 22 de setembre de 2015

Entrevista :: Robert Cavaller i Delsing

A pocs dies de l'estrena de Segon orígen, la versió cinematogràfica d'El meca-noscrit del segon orígen, a 80grams volem parlar amb l'autor de la única seqüela de l'obra de Manuel de Pedrolo, Robert Cavaller i Delsing que fa poc que ha publicat TT600: L'orígen del mecanoscrit, la vida a la Terra 600 anys després de la Hecatombe. 


Recordes la primera vegada que vas llegir El mecanoscrit del segon origen?
Perfectament. Mai he estat un bon estudiant, però llegir m’agradava i força. A més, com que vaig estudiar en una escola francesa, no llegíem gaire en català. Feia BUP i el Mecanoscrit em va marcar per sempre.

-          Què vas pensar?
Em va encantar perquè no estava acostumat que l’acció de les obres que llegíem passessin a casa meva. Els escenaris eren Gavà, El Prat, Barcelona, llocs que coneixia i que identificava de seguida. Vaig pensar que el Català era una llengua perfectament vàlida, útil i rica. Per mi, això fou una revelació aleshores.

        Quantes vegades l’has llegit des d’aleshores?
     Un parell de vegades només. Abans és clar, no m’arribés la idea de escriure’n la seqüela (recentment ha estat un estudi més aviat, capítol a capítol). Havia guardat a la memòria, intacte, el record del Mecanoscrit com una de les millors novel·les que mai havia llegit.

-         Què creus que és el millor de la novel·la de Pedrolo?
La capacitat de fer-nos somiar. Creure en un món millor, que un món millor és possible i que aquest comença per un mateix i a casa nostra. El Mecanoscrit és una súper-producció de Holywood però rodada a Catalunya, aquest és l’encert per encisar a tots els lectors i fer arribar els missatges que conté l’obra.

-          Quan t’adones que vols continuar la història?
Fa dos anys, quan vaig llegir l’epíleg del Mecanoscrit, el darrer capítol (“És l’Alba la Mare de la Humanitat actual?”) El mateix Pedrolo ens situa l’acció l’any 7138 de Temps Tercer i ens diu que el primer exemplar del text fou trobat en TT/2920. Això volia dir que els descendents de l’Alba i el Dídac havien reeixit a tirar endavant i a construir una societat nova. A l’ensems, l’autor pren distància amb l’obra com si l’hagués escrit algú altre, com si fos patrimoni de la Humanitat futura. Jo vaig decidir aturar el temps just 600 anys després de l’any zero i imaginar-me un possible futur pels fills de l’Alba. A més he creat el personatge que va redactar l’original, d’aquí el títol: “l’origen del Mecanoscrit”.

-          Quant de temps t’ha portat escriure TT600: L’origen del mecanoscrit?
Un any aproximadament, i encara caldria pol·lir-lo una mica, reconec. Les revisions són terribles, mai s’acaben. Cada persona que se’l llegeix em diu la seva i amb raó, i llavors toca revisar-lo. Estic obert a millorar el text, és com si entre tots l’estiguéssim escrivint.

-          Què ha estat el més difícil?
L’estil. No tenia clar si copiar o àdhuc calcar l’estil d’en Pedrolo, o tirar pel dret i ser jo mateix. Al final he fet una barreja, amb tot el meu respecte envers la figura d’un escriptor que per mi és cabdal.

-          Per què situes l’acció 600 anys després de l’hecatombe?
Si tenim en compte que al final del Mecanoscrit en Dídac mor, i l’Alba ha d’esperar-se a que en Mar (el fill d’ambdós) sigui prou home per fer-li un altre fill, i així fins a multiplicar-se... la repoblació de Catalunya no hauria estat gaire ràpida, val a dir. A més, els Volvians encara suposarien un perill constant als cels. 600 anys doncs, seria un temps prou plausible perquè una societat estructurada s’hagués format, i prou recent com perquè la petja de l’Alba es reflectís a l’educació de tothom.

-          A la novel·la hi ha acció, aventures, drama, una miqueta de tot com a la de Pedrolo.
...i crítica, i natura, i solucions... la idea d’escriure’n la seqüela ve sobretot per emprar el Mecanoscrit com una eina actualitzada al nostre moment històric. Si en 1974, en Pedrolo s’alliberava d’una dictadura franquista, en 2015 estem a punt de construir un nou estat. Encetem un nou món. Si en 1974, el naturalisme s’enfrontava contra el progrés malentès, per contaminant i abusiu, avui en dia l’esclafament climàtic és un fet que cal combatre. En certs aspectes, la història es repeteix.

-   Creus que la història de Catalunya ha viscut moltes hecatombes i molts renaixements metafòricament parlant?
Massa, sens dubte. La nostre història és un reguitzell de guerres, pestes i calamitats. Les desgràcies nogensmenys, ens han fet forts i no hi ha ningú al Planeta més expert que nosaltres en superar, fins i tot aprofitar, aquests desgavells. De renaixements també en tenim força, en forma de voluntat de progressar, d’aspiració col·lectiva, de ressorgiment nacional si es vol.

-          Els paral·lelismes amb l’actualitat política són molt clars...
Efectivament, com he dit abans, “utilitzar” el Mecanoscrit m’ha servit per posar en relleu certs aspectes del nostre present que no m’agraden. D’aquí que apareguin supervivents a d’altres indrets del Planeta, com a Astorga, i que la problemàtica de la convivència entre ambdues cultures (la castellana i la catalana) surin una altra vegada. És més, a l’obra explico com la repoblació d’Astorga fou més ràpida perquè es va salvar una família sencera, o sigui que son més rics i més poderosos, fet que els va portar a dominar Catalunya... ni amb la ciència ficció ens alliberem d’ells...

-          Creus que se’n podria fer una sèrie?
El Mecanoscrit comença l’any zero i va fins a Temps Tercer/4. Quatre anys. Jo en descric un any, TT/599. O sigui que fins a TT/7138 imagina’t si tenim corda... Crec que en Pedrolo ens va donar unes pautes en forma de novel·la  oberta que hem d’aprofitar: es tracta de treure’n suc de les nostres icones, dels nostres herois, rescabalar-los de les biblioteques i revifar-los, actualitzar-los per fer-los entrar al nostre ideari col·lectiu, modernitzats. Aquest punt és fonamental en qualsevol cultura, sinó veieu què fan els americans amb tots els seus súper herois: els rescabalen de l’oblit cada vint anys per mitificar-los.

-      Com creus que ha canviat la ciència-ficció al nostre país des de la primera edició de Pedrolo a l’actualitat?
Manuel de Pedrolo va dignificar el gènere a casa nostra i el va popularitzar. Som moltes generacions de joves que hem crescut sota la influència de la seva obra i hem après a somiar i a pensar a l’engròs. Avui en dia el Mecanoscrit és encara lectura obligatòria a moltes escoles. La ciència-ficció en català funciona a les llibreries, la diferència amb l’obra de Pedrolo és que ara regna la especialització, més ciència que ficció, potser perquè els lectors ja no som tan innocents, o tan crèduls, i ens cal concreció.

-      Aviat s’estrenarà la pel·lícula basada en la novel·la i dirigida per Bigas Luna, el seu última projecte abans de morir. Has vist el tràiler? Què t’ha semblat?
I tant que l’he vist! La pel·lícula promet de debò, per espectacular. Val a dir que vaig començar a escriure “TT/600: l’origen del Mecanoscrit” i no en tenia ni idea que s’estava rodant un film. Quan em vaig assabentar, la meva seqüela ja estava enllestida. Fou com la confirmació que la feina no havia estat debades, com si en Pedrolo mateix em digués que estava d’acord amb allò que jo havia fet. Per cert, enguany també es commemoren els 25 anys de la seva mort. N’estic tant orgullós del què he fet que ja preparo una segona part de la seqüela!

Gràcies Robert. 

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts with Thumbnails