El rastre blau de les formigues
Ponç Pons
Quaderns Crema
Primavera 2014
Poesia
SINOPSI: De les llargues caminades que d'al·lot feia amb mon pare pel camp, record l'esperit d'uns homes, la majoria anarquistes, que tenien un hort amb arbres fruiters, una caseta i un ca. Amb va semblar que allò era un ideal de vida, i Thoreau -És aquí i no en cap altre lloc que hi ha el nostre paradís - m'ho va confirmar. Crec que hem nascut per conviure, entre la bellesa de l'aire, amb els animals, les plantes, el paisatge... i que la cultura ens pot fer més savis i humans. Wallace Stevens diu que "Hi ha d'haver alguna cosa de pagès en cada poeta i : Tots som un tot, S'escriu en soledat, mai solitari.
Amb la inspiració que il·lumina o el desengany que desvela, integrat en la naturalesa, llegint i escrivint pel camp, cerc en la Literatura sentit i veritat.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada