Xevi Sala, Premi Prudenci Bertrana 2016 :: La tardor literaria en català :: 80grams celebra sis anys de literatura :: Entrevista Anna Altisén :: Jo, confesso guanya el Premi Crexell 2012 :: Mor l'escriptor Emili Teixidor :: Grup 62 ja és a Google Play :: Salvador Macip guanya el Premi Carlemany :: Rafael Nadal guanya el Premi Josep Pla 2012 :: Els llibres de l'any a 80grams :: La primera novel·la de Lluís Llach arribarà a les llibreries el 2 de febrer :: 20 anys de la mort de Montserrat Roig :: Ha mort Joan Agut :: 80grams celebra 3 anys de literatura catalana :: L'escriptora Muriel Villanueva guanya el Premi Just M. Casero amb la novel·la La Gatera :: Aguilera, O'Hara i Llavina, Premis Octubre 2011 :: Rànquing de tardor 80grams 2011 :: David Cirici guanya el Premi Prudenci Bertrana :: L'infern d'Alabastre guanya el rànquing d'estiu 2011 :: Pa negre, la primera pel·lícula catalana candidata als Óscars :: Ausiàs March té perfil al Facebook :: Joaquim Carbó, Premi Trajectòria Setmana del Llibre en Català :: Cabré bat rècords i el seu llibre es reedita en només una setmana :: 80grams a Catalunya Ràdio

dimarts, 25 de juny de 2013

Entrevista :: Mireia Vancells i la seva Negra memòria

Després d'autopublicar-se la seva primera novel·la El secret de la germandat, Mireia Vancells ha vist com la constància i la perseverança li donaven fruit i la seva segona novel·la Negra memòria guanyava el IV Premi de narrativa marítima Vila de Cambrils-Josep Lluís Savall 2013, amb la conseqüent publicació per part de l'editorial Cossetània. En aquesta segona novel·la, Vancells torna a agafar el Maresme com a escenari per explicar-nos la història d'un cuiner que a finals del segle XIX decideix embarcar-se rumb a Amèrica per fer fortuna. Una novel·la d'història, aventures, misteris i amor, perfectament documentada i que ens parla de temes com l'esclavatge d'africans, que s'ha produït durant gairebé 4 segles.

:: 80grams ha parlat amb l'autora de la seva nova aventura literària. 

Negra memòria ha guanyat el Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils- Josep Lluís Savall 2012. Què ha significat per a tu guanyar aquest premi i que una editorial et publiqui el llibre?

Doncs ho ha significat tot, en aquest moment de la meva «carrera literària», si és que la puc anomenar així. M'ha brindat l'oportunitat de veure «Negra memòria» molt ben editada, amb una portada preciosa i a la venda en totes les llibreries. És un somni fet realitat i el pas que em tocava fer després de la meva anterior novel·la. Estic molt agraïda a l'Ajuntament de Cambrils i també a Cossetània, per haver fet una edició tan acurada.

La teva primera novel·la, El secret de la germandat, vas decidir autopublicar-la després de presentar-la sense èxit a diferents editorials. El teu és un clar exemple que la constància i la paciència és indispensable per aconseguir el objectius a la vida?

Sí, és cert. Vaig autopublicar «El secret de la germandat» perquè em vaig cansar que les editorials em diguessin que no publicaven autors desconeguts. Vaig pensar «i com puc ser coneguda, si mai no em publiquen?». I aleshores vaig optar per fer-m'ho jo tota sola, sacrificar els guanys econòmics a canvi de guanyar milers de lectors, de manera que quan es publiqués la segona -només era qüestió de temps-, ja hi hagués milers de persones amb ganes d'anar a comprar-la. Ara tot plegat s'ha fet realitat i «Negra memòria» s'està venent a un ritme increïble. Està clar que, quan vols una cosa amb tot el cor, cal que persisteixis i que no ho deixis córrer mai.

Parlan’s de Negra memòria. D’on neix la història del llibre? Perquè malgrat que és novel·la, està basada en un fet real, oi?

«Negra memòria» neix el dia en què una coneguda meva em va revelar que un avantpassat seu havia tingut relació amb una història molt fosca. Vaig començar a indagar i, com més investigava, més informació trobava, més increïble em semblava, i més intolerable se'm feia que la nostra història «oficial» no hi donés la importància que té. Em va trasbalsar tant i tant, que vaig decidir que jo, aquella història, la volia donar a conèixer d'alguna manera.

La novel·la ens explica la història del Gabriel Batalla, un cuiner del Maresme que decideix un bon dia anar a fer les Amèriques.

Sí. Ell és un noiet que té la il·lusió de millorar les seves circumstàncies econòmiques i té moltes ganes de marxar a Amèrica a fer fortuna. Vol tornar ric per poder casar-se amb la seva enamorada.

Ens parla d’uns fets històrics molt singulars i poc coneguts, la història dels indians de les costes maresmenques.

Sí, l'univers dels indians impregna tota l'obra.

Els indians, persones claus en la història del nostre país i de les ciutats i municipis de la costa catalana.

Efectivament. A Catalunya molta gent passava dificultats o, directament, passava gana, i hi havia molta desigualtat social. A finals del segle XVIII i sobretot durant tot el segle XIX, molt jovent de classe baixa de la costa decidia deixar-ho tot i anar-se'n a «fer les Amèriques». Seguien l'exemple de molts que havien fet el mateix i havien retornat rics i que no escatimaven esforços a ostentar tot el que podien: presumien de vestits elegants, es feien construir cases estrafolàries amb plantes exòtiques al jardí, compraven parcel·les a l'eixample de Barcelona o dedicaven una part de les seves fortunes a fer obres filantròpiques. Eren els nous rics. Aquell «efecte crida» dels retornats, a qui la gent anomenava «indianos» o «americanos, va fer que una gran quantitat de catalans ho arrisquessin tot per anar-se'n a Amèrica i multipliquessin, d'aquesta manera, el fenomen indià.



"Hem d'anar amb molt de compte alhora de justificar l'esclavisme, ja que també està considerat un genocidi." 

I ens parla també del tràfic d’homes a l’època, del que el protagonista en va ser testimoni...

Sí. Les connotacions de la paraula indià acostumen a ser molt agradables: el so d'una havanera, un senyor elegant vestit de blanc amb barret de palla, una mulata a l'estil «bella Lola», una casa amb palmera al pati..., i també obres indianes, com ara xarxes d'enllumenat públic o clavegueram a les nostres ciutats, o escoles, institucions benèfiques,  indústries diverses o infraestructures, com el ferrocarril. Però darrere d'aquelles fortunes colossals, moltes extraordinàries, i d'aquelles persones triomfadores que tothom admirava, hi ha un fenomen del qual no ens agrada gaire parlar: l'esclavatge, practicat massivament a les Antilles. No hem d'oblidar que l'esclavitud inclou una bona llista de crims gravíssims contra la Humanitat (segrest, desaparició forçada, deportació, empresonament il·legal, tortura, persecució per motius de raça,  treballs forçats, i d'altres), i que els indians, molts il·lustres avantpassats nostres, eren els creadors d'aquella demanda gegantina, ja que eren esclaus la major part de la massa laboral de les explotacions agràries, criats domèstics, treballadors de botigues, magatzems o petites indústries... els indians s'enriquien a base de bé amb mà d'obra no remunerada. I com que hi havia tanta demanda -els esclaus generalment morien joves i es necessitava renovar-los constantment-, aquesta s'havia de satisfer, i alguns capitans catalans van lucrar-se aprofitant l'avinentesa. «Negra memòria» recorda aquests fets, tant l'esclavisme en si, com el tràfic. Totes dues coses són taques de la nostra història Malgrat que l'esclavatge va ser legal durant molt anys això no li treu un sol gram de gravetat. Els crims de Hitlet contra els jueus també eren legals mentre ell era al poder. Hem d'anar amb molt de compte alhora de justificar l'esclavisme, ja que també està considerat un genocidi.

Negra memòria és una novel·la d’aventures, però hi ha una gran quantitat de detalls històrics. Com t’has documentat?

De totes les maneres possibles. Museus de nàutica i marina, llibres, pel·lícules, internet, testimonis i relats d'aventures marítimes i, sobretot, la pàgina web de la UNESCO, que aglutina tota la memòria històrica de l'esclavatge a nivell planetari.

Ens crida molt l’atenció el gran nombre de detalls del món marítim i culinari de l’època.

Sí. En escriure «Negra memòria» vaig voler que, si se la llegia un navegant o un cuiner, no hi veiessin errades ni aberracions. Jo, de navegar a vela, en sé només una miqueta, i de cuina del segle XIX, gens ni mica. De fet la cuina no és pas el meu fort. Em vaig haver d'esforçar bastant perquè la narració quedés versemblant. Vaig aprendre molt!

Hi ha també una gran tasca d’adequació del llenguatge de la novel·la al llenguatge de l’època i de la zona.

Aquest aspecte també em va preocupar bastant. Vaig procurar que fos un llenguatge molt «de poble», molt autèntic, amb moltes expressions pròpies dels oficis dels personatges i de l'ambient, amb sabor mariner, amb reminiscències dels costums de l'època i amb moltes dites populars. Fins i tot algunes paraules estan en llengua Mende, un idioma africà.

Per què vas decidir arrencar la novel·la a l’època actual?

Em va semblar bonic que a l'inici de «Negra memòria», una dona del segle XXI, descendent del protagonista de la novel·la, trobés casualment les memòries del seu rebesavi en unes golfes i, en llegir-les, decidís publicar-les.

El capità, el fuster, la mare autoritària... La novel·la té una paleta de personatges molt rica.

Sí. Hi ha tota mena de caràcters, cadascun amb les seves singularitats, la seva manera de parlar, els seus sentiments, costums i escala de valors.

Els escenaris maresmencs són molt presents a les teves novel·les, igual que a la teva vida... És més fàcil escriure situant l’escena en llocs que et son propers?

Es fa més fàcil, però sempre intento, si escric sobre terres llunyanes o, com en aquest cas, sobre un viatge per l'Atlàntic, que també doni la sensació molt real, com si jo hi hagués estat. Molts lectors em diuen que es nota molt que he estat a les Antilles... i em reservo el secret de si hi he anat o no...
  
"Negra memòria significa, literalment, el record fosc que en Gabriel Batalla té de la seva aventura americana."

I com el títol de la novel·la indica, coneixerem una ‘Negra memòria’ que s’amaga darrera la història de Gabriel Batalla...

Exacte. «Negra memòria» significa, literalment, el record fosc que en Gabriel Batalla té de la seva aventura americana.

Després d'El secret de la germandat, i Negra memòria, estàs preparant una altra novel·la? 
 
Sí! I ja puc avançar que serà llarga. Com se sol dir... un totxo.

Gràcies Mireia, i molta sort.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts with Thumbnails