Xevi Sala, Premi Prudenci Bertrana 2016 :: La tardor literaria en català :: 80grams celebra sis anys de literatura :: Entrevista Anna Altisén :: Jo, confesso guanya el Premi Crexell 2012 :: Mor l'escriptor Emili Teixidor :: Grup 62 ja és a Google Play :: Salvador Macip guanya el Premi Carlemany :: Rafael Nadal guanya el Premi Josep Pla 2012 :: Els llibres de l'any a 80grams :: La primera novel·la de Lluís Llach arribarà a les llibreries el 2 de febrer :: 20 anys de la mort de Montserrat Roig :: Ha mort Joan Agut :: 80grams celebra 3 anys de literatura catalana :: L'escriptora Muriel Villanueva guanya el Premi Just M. Casero amb la novel·la La Gatera :: Aguilera, O'Hara i Llavina, Premis Octubre 2011 :: Rànquing de tardor 80grams 2011 :: David Cirici guanya el Premi Prudenci Bertrana :: L'infern d'Alabastre guanya el rànquing d'estiu 2011 :: Pa negre, la primera pel·lícula catalana candidata als Óscars :: Ausiàs March té perfil al Facebook :: Joaquim Carbó, Premi Trajectòria Setmana del Llibre en Català :: Cabré bat rècords i el seu llibre es reedita en només una setmana :: 80grams a Catalunya Ràdio

diumenge, 21 d’abril de 2013

Novetat :: Carrer de pas

Carrer de pas
Octavi Monsonís
Edicions de 1984
Febrer de 2013
Novel·la

SINOPSI: Un home madur i benestant ha perduat la memòria. S'escapa de l'hospital on està ingressat i, sense diners, ha de viure al ras. Aviat s'adonarà que la llei del acrrer és molt dura, de vida o mort. La personalitat que es va configurant, retalls de fantasies i de realitats, és inquietant, i afloren en ell instints perversos. 
A la mateixa ciutat de València, un altre home: Bernadí Taverner. Més o menys de la mateixa edat, de família aristocràtica i digne succesor de la nissaga, es troba en un moment delicat de la vida. la dona  l'ha deixat, un cosí fa plans per anar-se'n a viure la gran vida a Portugal, la seva mare el veu com un fracassat, i ell, conservador i dretà, sent que els seus valors trontollen. Encara enamorat de la dona, ara viu sol en un gran pis de València, dedicat als negocis familiars. Els dos personatges coincideixen a la porta de la catedral, l'un amb la seva tibada mare a missa de deu, i l'atre demanant almoina. Així comença una estranya vinculació fruit de la necessitat d'un i de la mala consciència de l'altre. Carrer de pas, amb un estil plàstic, amb molta forá i agilitat, ens presenta els seus protagonistes  com un reflex d'un part de la societat valenciana, conservadora i depredadora alhora, de la desmemòria dels orígens i de la pèrdua d'identitat. 
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts with Thumbnails