Novetat :: Dimonis íntims

Dimonis íntims

Xavier Rubert de Ventós

Edicions 62

Octubre de 2012

Biografia

En aquest llibre, Xavier Rubert de Ventós mira de complir el propòsit anunciat a 'Ofici de Setmana Sant' (1978), el d'explicar només allò que experiment a flor de pell, de parlar desvergonyidament de ser seves vergonyes, càndidament de les seves manies i passions, d'embolcallar mentides i veritats fins a fer-les pràcticament inextricables. 

CONTRAPORTADA: 'Jo només escric', diu l'autor, ' quan les sensacions o idees se'm fan dimonis íntims que intento foragitar amb la literatura. Però no resulta fàcil sentir ni pensar amb naturalitat i seguretat, superar els propis vertígens i censures, deixa avançar la ment amb la confiança que trobarà el que busca, la mateixa confiança amb què el rei s'asseus sense mirar enrere, segur que trobarà la cadira que algú li haurà acostat. 

Un entorn raonablement sensual i fins i tot una relativa gimmàstica sexual ajuden sens dubte l'esperit: el que aquest no admet és cap lligam sentimental. Al cervell no li roba energia el moblament sensual o l'erotisme profilàctic, és a dir, tot allò que apaivaga un coa que ha de funcionar alhora com la seva font d'energia i el seu instrument. El pensa,ent ens permet, doncs, el que ens estabilitza però no el que ens mobilitza; tolera el que ens gratifica però no el que ens sedueix. Més que en la repressió, el pensament i la cultua es basen en la fredor, s'aixequen sobre l'egoisme i es mantenen a força de narcisisme. Ens perdonon tal volta els plares, però mai els amors' 

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .