Xevi Sala, Premi Prudenci Bertrana 2016 :: La tardor literaria en català :: 80grams celebra sis anys de literatura :: Entrevista Anna Altisén :: Jo, confesso guanya el Premi Crexell 2012 :: Mor l'escriptor Emili Teixidor :: Grup 62 ja és a Google Play :: Salvador Macip guanya el Premi Carlemany :: Rafael Nadal guanya el Premi Josep Pla 2012 :: Els llibres de l'any a 80grams :: La primera novel·la de Lluís Llach arribarà a les llibreries el 2 de febrer :: 20 anys de la mort de Montserrat Roig :: Ha mort Joan Agut :: 80grams celebra 3 anys de literatura catalana :: L'escriptora Muriel Villanueva guanya el Premi Just M. Casero amb la novel·la La Gatera :: Aguilera, O'Hara i Llavina, Premis Octubre 2011 :: Rànquing de tardor 80grams 2011 :: David Cirici guanya el Premi Prudenci Bertrana :: L'infern d'Alabastre guanya el rànquing d'estiu 2011 :: Pa negre, la primera pel·lícula catalana candidata als Óscars :: Ausiàs March té perfil al Facebook :: Joaquim Carbó, Premi Trajectòria Setmana del Llibre en Català :: Cabré bat rècords i el seu llibre es reedita en només una setmana :: 80grams a Catalunya Ràdio

dimarts, 13 de març de 2012

Notícia :: Mor l'escriptora Teresa Pàmies

L'escriptora Teresa Pàmies ha mort aquest dimarts als 93 anys a Granada. Activista política, escriptora de novel·les, narrativa, artícles, dietaris i reportatges, li van atorgar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes al 2001. 

Teresa Pàmies  va néixer a Balaguer al 1919 i a mort avui a Granada. Autora de novel·la, dietaris, narrativa, articles i reportatges. Activista política, de l'any 1939 fins al 1971 s'exilia a l'Amèrica Llatina, Txecoslovàquia i França. La seva obra és en bona mesura el testimoni viu de la Guerra Civil espanyola, de la clandestinitat i de l'exili català. Aquesta obra literària no es pot entendre al marge del seu compromís polític, que li va marcar la vida.
Als escrits de Teresa Pàmies hi trobem, en general, un testimoni, sovint novel·lat, sobre la seva existència, condicionada pels esdeveniments històrics i les circumstàncies personals, presentat des del compromís polític amb el comunisme. Amb un estil planer, col·loquial i sovint emotiu, Pàmies va escriure una obra prolífica, que compta amb el favor del públic.
Podem esmentar, entre d’altres títols: La filla del pres (1967), Testament a Praga (1970, Premi Josep Pla), Va ploure tot el dia i Quan érem capitans, ambdues de 1974, i Quan érem refugiats i Dona de pres, de 1975. Amor clandestí (1976-1998), una de les seves millors obres, hàbilment escrita i estructurada, evoca la relació amb el seu company i pare dels seus fills (sense esmentar-ne el nom), forçosament clandestina en la Barcelona franquista. A La filla del gudari (1997) mostra la soledat de la narradora protagonista, un cop els fills ja s’han fet grans i la vida és difícil. Més estrictament documentals són Si vas a París, papà... (1975), sobre el maig francès, o Maig de les dones (1976), sobre el congrés que va tenir per escenari Barcelona. Va escriure també llibres de viatges: Vacances aragoneses (1976), Busqueu-me a Granada: diari d’un viatge (1980), Nadal a Porto (1995). També són rellevants Cròniques de comiat (2000) i Gent del meu exili (2001). Entre els seus darrers títols publicats es troben Conviure amb la mort (2003) o L’aventura d’envellir (2002).
El 1984 és honorada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l'any 2000 rep la Medalla d'Or al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona, i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2001. L’any 2003 va rebre el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en català.

Font: Edicions 62 
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts with Thumbnails