J. B Salvadó
Editorial Setzevents
Juliol de 2011
Relats
SINOPSI: El protagonista d'aquesta història ja no està per avions, autocars, embolics de faldilles ni aventures en una illa deserta, perquè a la seva edat en té prou d'ocupar una plaça en una residència geriàtrica de pagament; però no per això ha perdut el sentit de l'humor i la capacitat crítica. Els relats que confegeixen aquesta novel·la transcorren tots ells a l'interior del centre geriàtric.
Amb mà destra i amb una estudiada ironia i sentit de l'humor que en cap moment no s'allunyen de la seva ploma, J.B.Salvadó ens sorprèn amb una detallada exposició d'aquesta múltiple realitat on hi conviuen ancians, infermers i infermeres, familiars i visitants de passada, en un aiguabarreig d'emocions, records i situacions còmiques. Els CONTES DE LA RESIDÈNCIA són una sàtira a mig camí entre el vodevil i l'humor negre, en la qual els personatges i els seus conflictes ens condueixen de manera lleugera, frívola, còmica i picant pel món dels centres geriàtrics.
Els CONTES DE LA RESIDÈNCIA són relats del nostre temps que demanen ser llegits i rellegits. Una obra que ens enfronta al drama de la vellesa i que, alhora, celebra les ganes de viure i els jocs quotidians que fan que, malgrat tot, aquest sigui un món on valgui la pena viure-hi.
Amb mà destra i amb una estudiada ironia i sentit de l'humor que en cap moment no s'allunyen de la seva ploma, J.B.Salvadó ens sorprèn amb una detallada exposició d'aquesta múltiple realitat on hi conviuen ancians, infermers i infermeres, familiars i visitants de passada, en un aiguabarreig d'emocions, records i situacions còmiques. Els CONTES DE LA RESIDÈNCIA són una sàtira a mig camí entre el vodevil i l'humor negre, en la qual els personatges i els seus conflictes ens condueixen de manera lleugera, frívola, còmica i picant pel món dels centres geriàtrics.
Els CONTES DE LA RESIDÈNCIA són relats del nostre temps que demanen ser llegits i rellegits. Una obra que ens enfronta al drama de la vellesa i que, alhora, celebra les ganes de viure i els jocs quotidians que fan que, malgrat tot, aquest sigui un món on valgui la pena viure-hi.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada