La poetessa i novel·lista valenciana Maria Beneyto ha mort als 85 anys. Va ser una figura literària destacada en la València dels anys cinquanta i seixanta.
La seua vocació creativa i la voluntat d’escriure en la seua llengua materna es van imposar en el panorama desolador de la postguerra. Va conrear poesia i narrativa a partir dels anys 50, i sobretot arran de guanyar el Premi Ciutat de Barcelona amb el llibre de poemes 'Ratlles a l'aire' (Torre, 1956). A la dècada dels seixanta es va decantar per la narrativa, on va publicar amb l'estímul de Manuel Sanchis Guarner el recull de contes, 'La gent que viu al món' (L'Estel, 1966), i la novel·la 'La dona forta' (Senent, 1967), i d'altres. També guanyà el Premi Ausiàs March de poesia el 1976 per 'Vidre ferit de sang' (Ajuntament de Gandia). Dels seus últims llibres destaquen 'Després de soterrada la tendresa' (1993) i 'Elegies de pedra trencadissa' (1997), publicats per Bromera. És també en aquesta editorial on publicarà el seu darrer llibre, també poètic: 'Bressoleig a l’insomni de la ira' (2003), Premi de la Crítica Catalana.
Font: Vilaweb.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada