Maria Carme Arnau
Bromera
Octubre de 2010
Poesia
Premi Ibn Hazm de Poesia de Xàtiva
Hi ha una veu més antiga que les paraules esclatant als ulls, vessant aquest desig al tacte de la pell, un riu de l’univers recorrent les venes, creixent dins el cos. Font de vida que germina en l’instant de l’abraçada o del somriure. No sé de quin gest es va fer la dolçor, però tots aprenem, un moment o un altre que l’estima no deixa de trucar al cor.
Aquest poemari és un cant a la tendresa, a la capacitat de donar tot allò que tenim de positiu dins nostre. Hi ha també el camí vital recorregut, les hores passades, el compromís posat al paisatge, a l'horta, al respecte i a l'estima a tot allò que ha format part de la nostra mirada.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada