![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEkCNKjAuALG2wXuLy_PfXFe_S_S0nj2M9kXhl9ix3e737z2KyLca2g6X6fwc19U8IRk5MYG99DHBr0U1is84CnUA9Tx_I36_yIFc0wHMnRoto4Zvj4e7NtlIhBp2e_cEDNdRtF42LvsY/s200/Viatge-involuntari-a-la-Catalunya-impossible350.jpg)
Quim Torra
Proa
Maig de 2010
Assaig
Premi Carles Rahola d'assaig 2009
"Recorregut apassionat pel periodisme català republicà."
Barrejant realitat i ficció, l’autor reconstrueix un món extingit, el de la premsa catalana d’abans de la guerra. Un món en què uns periodistes escrivien amb llibertat, compromesos amb el seu país i el seu temps. Amb l’excusa de l’elaboració d’un llibre sobre Eugeni Xammar, s’expliquen tres vides trencades per l’exili i engolides per l’oblit, les de Lluís Capdevila, Àngel Ferran i Francesc Madrid. Amb ironia i tendresa, desfila davant nostre la història d’un país que volia ser culte, civilitzat i cosmopolita. Un projecte que va esdevenir impossible. “Eugeni Xammar va dir, a l'exili: "Tractant-se de les coses de Catalunya, jo no prenc precaucions". He acabat adoptant aquesta frase com a divisa del meu pensament polític". (Quim Torra).
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada