Entrevista :: Gabriel Janer Manila

"La història de Marcos és intensa, plena d’aventura, de passió per la vida; però també és la història d’una estafa: d’un drama duríssim que gela la sang."

Gabriel Janer Manila acaba de publicar He jugat amb els llops, un llibre basat en la història real de Marcos, un home que va passar la seva infantesa sol a les muntanyes de Sierra Morena. Una història dura però alhora molt tendra que et fascinarà des de la primera plana. L'autor ens descobreix els secrets d'aquesta novel·la que la propera tardor tindrà versió cinematogràfica Jugando con lobos, sota la direcció de Gerardo Olivares.

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

:: Recorda el primer cop que va sentir la història d’en Marcos?

Gabriel Janer Manila: Fa molts d’anys. Devia esser l’any 1975. El vaig conèixer a través d’un amic a casa del qual havia anat a treballar. Llavors Marcos havia vingut a Mallorca, com tants d’altres joves immigrants, a cercar-hi feina al ram del turisme que havia començat amb força només feia una dècada.

:: Fa trenta anys, vostè va escriure un assaig en què ja explicava el cas. Per què ha trigat tant a escriure la novel·la?

Fa trenta i alguns anys vaig fer la meva tesi doctoral sobre aquest tema que vaig publicar a l’editorial Laia; un any després se’n publicava la traducció anglesa a l’editorial Souvenir Press de Londres. I, encara, el 1999, se’n publicà una part a l’editorial Proa. Durant tants d’anys he reflexionat sovint sobre el tema. He llegit molta bibliografia que estudia els casos d’infants abandonats als boscos, que han sobreviscut entre animals, o els han tancat en una habitació i els han amagat, sense contactes amb la vida social. Després de pensar-hi molt, m’he decidit a escriure He jugat amb els llops. Havia de trobar la veu que contava, el registre lingüístic, l’estil. Volia subratllar els moments més poètics de la història. No volia trair-la, la història. Havia d’esser fidel al que Marcos m’havia contat però ho havia de refer tot perquè es tractava d’elaborar-ne un text literari.

:: Cada història té el seu moment?

Potser sí. Estic content d’haver-ho fet ara.

" Tinc la sensació que he complert amb un desig que m'havia ballat pel cap durant anys"

:: Té la sensació, quan veu el llibre, que ha tancat una etapa?

Tinc la sensació que he complert amb un desig que m’havia ballat pel cap durant anys. És un text que volia escriure, hi havia pensat molt. Finalment, l’he escrit.

:: Aquesta és una novel·la crossover i de fet inaugura la col·lecció BRIDGE de La Galera, dedicada a novel·les pont entre joves i adults. Les històries commovedores de veritat, com aquesta, no tenen edat?

La bona literatura no té edat. Només falta que trobi un lector disposat a llegir-la, un lector que tingui la maduresa lectora suficient. Pens que a aquest llibre el llegiran joves i el llegirà gent de totes les edats. Hi trobaran emoció, i potser un calfred els recorri la pell. Hi trobaran, també, amor a la natura, a la vida.

:: Hi ha escriptors que asseguren que la vida real d’una persona no és prou interessant per a escriure una novel·la, que l’escriptor sempre ha d’utilitzar la imaginació per a aconseguir bastir la història i captar l’atenció del lector. Aquest no seria el cas d’en Marcos, oi?

No. La història de Marcos és intensa, plena d’aventura, de passió per la vida; però també és la història d’una estafa: d’un drama duríssim que gela la sang.

:: En Marcos va viure quan era molt petit i durant 12 anys sol a les muntanyes de Sierra Morena amb l’única companyia dels animals. Tot el que s’explica en el llibre li va passar de veritat?

Tot el que s’explica va passar de veritat. Però una cosa és el que va viure i l’altra és el que creia que vivia. Va viure i va jugar amb els llops. Els donava menjar. Creia que eren els seus amics. També, la serp, les àguiles, la guineu. Ell pensava que eren una gran família, que els podia cridar i acudirien a assistir-lo. La imaginació va salvar-lo.

:: Es una història de supervivència i de superació que ens demostra que l’esser humà és capaç de superar situacions límit millor del que ens pensem. I sobretot, que els principals enemics a vegades es poden convertir en la nostra única salvació, com el cas dels llops per a Marcos...

És una gran història de superació humana.

:: A dinou anys, en Marcos va ser capturat i socialitzat. Com canvia la vida a una persona que ha viscut tant de temps sola i de sobte l’insereixen en la societat?

En retornar al món social, Marcos tenia dinou anys. N’havia passat tretze entre llops i cabres. La seva personalitat estava profundament marcada per aquella vida solitària, lluny de la gent. No li era fàcil entendre la vida dels homes i les dones: l’ambigüitat de les normes socials, de les relacions humanes. A la naturalesa tot era estricte: els arbres treien les fulles en entrar la primavera, els animals repetien cada any els mateixos gestos. Tot era permanent i alhora canviable, però res no s’alterava. A la vida social mai no ha arribat a adaptar-se del tot.

"El llenguatge en què escriurs ha d'esser pulcre, nítid, expressiu. Potser una mica més simplificat, si vols que arribi a lectors més joves."

:: El llenguatge d’una novel·la canvia depenent de l’edat del lector a qui va destinada?

El llenguatge en què escrius ha d’esser pulcre, nítid, expressiu. Potser una mica més simplificat, si vols que arribi a lectors més joves. Però per a mi no hi ha gaires diferències.

:: La qualitat però ha de ser la mateixa, oi?

Ho ha d’esser el nivell d’exigència. La voluntat de fer bona literatura. La voluntat de rigor.

:: He jugat amb els llops és un cant a la natura i a la relació que hi tenim els humans. La grandesa educativa de la novel·la rau en bona part en això?

Sí. Però també en la capacitat del protagonista de superar l’adversitat, els obstacles. I, sobretot, de posar imaginació a la vida.

:: És fantàstic l’ús que fa de les onomatopeies per a descriure el so dels diferents animals i com aquests es comuniquen amb en Marcos.

Marcos va aprendre els llenguatges dels animals. I s’hi comunicava. I parlava amb ells. I els entenia.

" Un cant a la vida lliure que el cor sempre enyora."

:: És també un cant a la llibertat, que a vegades sembla que els humans hàgim perdut?

Un cant a la vida lliure que el cor sempre enyora.

:: En Marcos ha pogut llegir la novel·la?

En Marcos no ha pogut aprendre mai de llegir ni d’escriure.

:: I He jugat amb els llops tenia pel·lícula abans ja de publicar-se. Una pel·lícula dirigida per Gerardo Olivares i protagonitzada per Juan José Ballesta. Quan s’estrenarà?

La propera tardor.

:: No li fa por que el resultat cinematogràfic no sigui del tot fidel al llibre?

No em fa por. Potser no serà absolutament fidel quant a l’anècdota, a l’argument. Ho serà a l’esperit, a la fascinació que la història exerceix.

Fotografia: Wanda Vision

FONT: La Galera

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
:: Altres entrevistes