Dues línies
terriblement paral·leles
Francesc Grau i Viader
Club Editor
Novembre 2009
Narrativa
SINOPSI: Entre l’abril del 1938 i el de gener del 1939, un soldat adolescent escriu al seu dietari el que li passa al front. Destinat a una unitat de xoc, participa en els combats més cruents de la Guerra Civil. Nits de conversa, escapades a la ciutat deserta, matances inoblidables barrejades amb jocs d’infants: tot això desfila davant d’uns ulls que no havien arribat a veure gaire més que les parets del col·legi. Podria ser el germà d’aquell que es va imaginar Rodoreda, “un noi encara amb la llet als llavis, que, com als poetes, tot el que veiés el deixés sorprès”. Però Dues línies terriblement paral·leles no va ser pas escrit des del candor de la joventut, sinó gairebé des de la vellesa. Perdut el diari autèntic sota les runes i passada la vida sense possibilitat d’explicar-la, Francesc Grau i Viader va esperar els seixanta anys per escriure un llibre que no s’assembla a cap altre, una obra que trasbalsa i meravella, una de les més importants que hagi sembrat la guerra.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada