Xevi Sala, Premi Prudenci Bertrana 2016 :: La tardor literaria en català :: 80grams celebra sis anys de literatura :: Entrevista Anna Altisén :: Jo, confesso guanya el Premi Crexell 2012 :: Mor l'escriptor Emili Teixidor :: Grup 62 ja és a Google Play :: Salvador Macip guanya el Premi Carlemany :: Rafael Nadal guanya el Premi Josep Pla 2012 :: Els llibres de l'any a 80grams :: La primera novel·la de Lluís Llach arribarà a les llibreries el 2 de febrer :: 20 anys de la mort de Montserrat Roig :: Ha mort Joan Agut :: 80grams celebra 3 anys de literatura catalana :: L'escriptora Muriel Villanueva guanya el Premi Just M. Casero amb la novel·la La Gatera :: Aguilera, O'Hara i Llavina, Premis Octubre 2011 :: Rànquing de tardor 80grams 2011 :: David Cirici guanya el Premi Prudenci Bertrana :: L'infern d'Alabastre guanya el rànquing d'estiu 2011 :: Pa negre, la primera pel·lícula catalana candidata als Óscars :: Ausiàs March té perfil al Facebook :: Joaquim Carbó, Premi Trajectòria Setmana del Llibre en Català :: Cabré bat rècords i el seu llibre es reedita en només una setmana :: 80grams a Catalunya Ràdio

dijous, 3 de desembre de 2009

Novetat :: Dues línies terriblement paral·leles

Dues línies
terriblement paral·leles

Francesc Grau i Viader
Club Editor
Novembre 2009
Narrativa

SINOPSI: Entre l’abril del 1938 i el de gener del 1939, un soldat adolescent escriu al seu dietari el que li passa al front. Destinat a una unitat de xoc, participa en els combats més cruents de la Guerra Civil. Nits de conversa, escapades a la ciutat deserta, matances inoblidables barrejades amb jocs d’infants: tot això desfila davant d’uns ulls que no havien arribat a veure gaire més que les parets del col·legi. Podria ser el germà d’aquell que es va imaginar Rodoreda, “un noi encara amb la llet als llavis, que, com als poetes, tot el que veiés el deixés sorprès”. Però Dues línies terriblement paral·leles no va ser pas escrit des del candor de la joventut, sinó gairebé des de la vellesa. Perdut el diari autèntic sota les runes i passada la vida sense possibilitat d’explicar-la, Francesc Grau i Viader va esperar els seixanta anys per escriure un llibre que no s’assembla a cap altre, una obra que trasbalsa i meravella, una de les més importants que hagi sembrat la guerra.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts with Thumbnails