Comparteix amb tots nosaltres el teu moment de tardor, aquell instant especial per tu que has viscut durant aquesta estació de l'any en la que ens trobem. Pot ser qualsevol moment, el que tu vulguis. Junts construïrem un recull de moments literaris de tardor, perquè la literatura està plena d'instants que vivim cada dia. Només cal aturar-se un moment per assaborir-los.
Moments de tardor :: 80grams
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
"Percebo una olor subtil, m'evoca records. S'ha girat vent i les fulles comencen a dansar fent cercles sobre la vorera. L'aire és més fred que ahir, els fanals ja s'han encès, i la gent va més depressa. L'autobús arriba tard. Com sempre. Torno a sentir la olor, ara és més intensa. La reconec. Olor de castanyes... olor del primer fred...olor de tardor" (Laurea Ipsum)
Escriu a comentaris el teu moment...
Entrades
Trepitjo les fulles caigudes dels arbres d'un cementiri amb un llibre a la mà. El llibre és meu. Les tombes, per sort, no.
ResponEliminaEl meu moment preferit de la tardor és quan m'adono que la llum del sol no peta sobre el mar com quan era estiu, zenital, vertical, animal, colossal. Ja no és aquella llum encegadora d'un sol que crema la pell, acluca els ulls i estavella les pedres.
ResponEliminaUn dia de finals de setembre t'adones que la superfície de l'aigua té una brillantor especial, diferent, matisada, alegre, riallera. Les ones es fan ombres les unes a les altres, perquè la llum els cau de costat, i les onades s'animen, i belluguen, tremolant contentes, a veure quina d'elles brilla més, i tot el mar refulgeix amb una bellesa inusitada, que anirà en augment, fins el solstici d'hivern, just abans de Nadal.
Mireia
Sense adonar-me estic recollint fulles del terra. De sobte, miro al meu voltant: de manera gairebé imperceptible el paisatge ha canviat. Oloro a terra humida, el vent fa bellugar tímidament el meu serrell... sento la necessitat de buscar un jersei però ho faré més tard. Continuo recollint fulles del terra. M'agraden aquests moments de solítud en els quals mentalment torno a reviure moments feliços. Sóc afortunada, n'he tingut molts de moments feliços! M'envaeix un profund sentiment nostàlgic amb la prompta arribada de l'hivern.De sobte, olor a castanyes! Busco a les xemeneies veïnes l'origen de la olor... Tan se val... m'ha fet tornar a la realitat. Miro al meu voltant i entro a casa a buscar el jersei. Al menjador, la meva filla corre per llençar-se als meus braços.Vol sortir fora a recollir fulles. Sortim fora: amb una mà porto a la meva filla i amb l'altra, toco el meu ventre intentant trasmetre al fill que creix dins meu aquest moment màgic... Sento que sóc afortunada per aquests moments i molts d'altres que viuré al futur, al llarg de totes les tardors de la meva vida.
ResponEliminaRaquel
Aquesta tardor les fulles són els fulls on ha quedat impresa la nostra epifania. Tu n'has sortit, t'has fet de carn i d'ossos i has dit sense parlar la vida continua. M'ofereixes un rèquiem perquè em vegi més viva i perquè pategi fulles que ja són vòmit sec. Tens tardor a la mirada. I calles. I sóc.
ResponElimina