Barcelona
Aprèn el català a l'Escala. S'escapa a Montpeller i després a Nottingham. Viu a Berlín, a Menorca. Viatja a Mitxoacan, a Rússia, a Sardenya, a Ucraïna. A Suècia escriu un Univers endins i al pla de Barcelona una Tonalitat de l'infinit. A gran trets, és clar, que a petits la cosa és molt més fina i els camins van tornant-se a corriols i els corriols passos de cabres. Escolta l'Àngel Carmona. Parla amb l'Orlando Guillén. Se n'ix a l'escenari de la manera més salvatge amb Pascal Comelade. Diu poemes mentre Stella Hageman pinta filosofies. Tradueix William Blake, Max Jacob. Edita Girbal Jaume, Vallmitjana, Verdaguer. Llegeix Llull, Giordano Bruno, els trobadors, Víctor Català, Epidur, Kenneth Parchen, Malèvitx, Pompeu Fabra, La vorágine. I va fent, que qui sap si els romanins no ens necessiten.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada