Agustí Pons i Mir, periodista i escriptor
Barcelona, 1947
Va iniciar-se a El Noticiero Universal i va ser membre fundacional del diari Avui on, de 1976 a 1995, va exercir el periodisme de redacció juntament amb la creació literària. La seva columna diària ‘Figures, paisatges’ li va valer el Premi Ciutat de Barcelona de periodisme. La seva obra poètica es concreta amb Cossos i fets (1977), Tractat de geografia (1980), Signe i desig (1987) i Temps d’esbrotar (1987). El 2009 torna a la poesia després d'una absència de més de vint anys amb Metàfora, llibre publicat a Meteora. Com a biògraf i memorialista és autor de Converses amb Frederica Montseny (1977), Deu daus (1991, Premi Joan Fuster i Premi Nacional d’Assaig), Retrats contemporanis (1991), Joan Triadú, l’impuls obstinat (1994), Pere Calders, veritat oculta (1998), Maria Aurèlia Capmany, l’època d’una dona (2000), Nèstor Luján, el periodisme liberal (2004, Premi Crítica Serra d’Or 2005) i Temps indòcils (2007).
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada