Xevi Sala, Premi Prudenci Bertrana 2016 :: La tardor literaria en català :: 80grams celebra sis anys de literatura :: Entrevista Anna Altisén :: Jo, confesso guanya el Premi Crexell 2012 :: Mor l'escriptor Emili Teixidor :: Grup 62 ja és a Google Play :: Salvador Macip guanya el Premi Carlemany :: Rafael Nadal guanya el Premi Josep Pla 2012 :: Els llibres de l'any a 80grams :: La primera novel·la de Lluís Llach arribarà a les llibreries el 2 de febrer :: 20 anys de la mort de Montserrat Roig :: Ha mort Joan Agut :: 80grams celebra 3 anys de literatura catalana :: L'escriptora Muriel Villanueva guanya el Premi Just M. Casero amb la novel·la La Gatera :: Aguilera, O'Hara i Llavina, Premis Octubre 2011 :: Rànquing de tardor 80grams 2011 :: David Cirici guanya el Premi Prudenci Bertrana :: L'infern d'Alabastre guanya el rànquing d'estiu 2011 :: Pa negre, la primera pel·lícula catalana candidata als Óscars :: Ausiàs March té perfil al Facebook :: Joaquim Carbó, Premi Trajectòria Setmana del Llibre en Català :: Cabré bat rècords i el seu llibre es reedita en només una setmana :: 80grams a Catalunya Ràdio

dijous, 12 de febrer de 2009

Novetat :: El cant de les sirenes

El cant de les sirenes
Josep Maria Muñoz Pujol
Edicions 62
12 de febrer 2009
Assaig

"Un repàs de la història del teatre independent a Catalunya des de l'època de la transició fins a la seva desaparició amb la creació del Centre Dramàtic Nacional."

CONTRAPORTADA: El cant de les sirenes és un viatge a través d’un dels moviments culturals més decisius a la Catalunya de la segona meitat del segle XX: el que es coneix com a teatre independent. No es tracta d’una història detallada de les persones i els grups que van tenir-hi part, sinó d’una crònica personal que té tot el valor d’haver estat escrita per algú que, sense ser-ne protagonista, va viure de prop els avatars d’aquest viatge. Perquè Josep Maria Muñoz Pujol, com a dramaturg i com a espectador, va conèixer de primera mà el panorama teatral català de la postguerra; i ara, amb l’exercici de la memòria, s’ha capbussat plenament en el passat per oferir-nos un relat ric, viu i sense traves d’un moviment que ell mateix qualifica d’heroic. La crònica de Muñoz Pujol no deixa res de banda: ni les dificultats amb la censura, ni els èxits compartits, ni les picabaralles internes, ni les controvèrsies amb la crítica, ni la formació dels grups principals ni les crisis que els van portar a dissoldre’s. Ni, tampoc, els canvis de perspectiva que es van produir amb la transició.
El cant de les sirenes s’enriqueix amb un llarg epíleg en què la fi del teatre independent s’enllaça amb el naixement del Teatre Nacional de Catalunya, tal i com el seu principal protagonista, Josep Maria Flotats, l’explica a l’autor del llibre.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts with Thumbnails