Xevi Sala, Premi Prudenci Bertrana 2016 :: La tardor literaria en català :: 80grams celebra sis anys de literatura :: Entrevista Anna Altisén :: Jo, confesso guanya el Premi Crexell 2012 :: Mor l'escriptor Emili Teixidor :: Grup 62 ja és a Google Play :: Salvador Macip guanya el Premi Carlemany :: Rafael Nadal guanya el Premi Josep Pla 2012 :: Els llibres de l'any a 80grams :: La primera novel·la de Lluís Llach arribarà a les llibreries el 2 de febrer :: 20 anys de la mort de Montserrat Roig :: Ha mort Joan Agut :: 80grams celebra 3 anys de literatura catalana :: L'escriptora Muriel Villanueva guanya el Premi Just M. Casero amb la novel·la La Gatera :: Aguilera, O'Hara i Llavina, Premis Octubre 2011 :: Rànquing de tardor 80grams 2011 :: David Cirici guanya el Premi Prudenci Bertrana :: L'infern d'Alabastre guanya el rànquing d'estiu 2011 :: Pa negre, la primera pel·lícula catalana candidata als Óscars :: Ausiàs March té perfil al Facebook :: Joaquim Carbó, Premi Trajectòria Setmana del Llibre en Català :: Cabré bat rècords i el seu llibre es reedita en només una setmana :: 80grams a Catalunya Ràdio

dimarts, 17 de febrer de 2009

Entrevista :: Sílvia Soler

“Sí una cosa tinc clara és que cada vida, per senzilla i anodina que pugui semblar, té una bona novel·la”

Silvia Soler ens proposa a Petons de diumenge un història d'amor en una època en la que estimar-se era pecat. El llibre amaga la rebel·lió personal d'una dona anònima, la Valèria Isern, que va aconseguir ser feliç malgrat les restriccions del franquisme. 80grams ha parlat amb l'autora de Petons de diumenge, Premi Prudenci Bertrana 2008.

80grams: Hi ha qui diu que Petons de diumenge és un llibre trist perquè la protagonista comença la narració quan s’està morint. Mor però amb la satisfacció que ha tingut una vida plena, i això ha de ser el millor regal en el últims dies, no?
Sílvia Soler: Hi estic d’acord i, en tot cas, la mort forma part de la vida i encara que ens entristeixi bé n’hem de poder parlar.

80grams: La del llibre és una història perfectament vigent en l’actualitat en què les petites revolucions personals de les dones poden ser igual o més importants que les professionals?
S.S: La novel·la, tot i que està emmarcada en una època molt concreta, parla efectivament de les revoltes personals que moltes dones han de fer per aconseguir una vida raonablement plena i feliç i, en aquest sentit, és plenament vigent.

"Trobo que actualment ens costa valorar les coses (l’amor i tot en general) perquè ho hem tingut fàcilment a l’abast"

80grams: És per sobre de tot una història d’amor, i de la dificultat que tenia aquest per sobreviure en l’època de la dictadura. Creus que es valora poc actualment l’amor amb les facilitats que hi ha?
S.S: Quedi clar que comparteixo en absolut la visió que abans tot era més intens i més romàntic a causa de les prohibicions. Hi ha generacions senceres de persones que van patir molt per la repressió sexual que va marcar-los per tota la vida. Ara bé, sí que trobo que actualment ens costa valorar les coses (l’amor i tot en general) perquè ho hem tingut fàcilment a l’abast.

80grams: És cert que el llibre neix de converses amb la teva mare?
S.S: No del tot , de les converses amb la meva mare neix la idea d’escriure algun dia una història ambientada en la postguerra, i també hi ha l’anècdota real sobre el fet de guardar els petons més llargs per als diumenges, que dóna títol al llibre. A banda d’això, la novel·la és pura ficció.

80grams: Pels que hem llegit Trena de cendra, dir-te que la història d’amor protagonista té la mateixa intensitat que la de la Valèria Isern. Què tenen en comú les dues dones i les 2 històries?
S.S: “Trena de cendra” és una novel·la autobiogràfica on la meva mare va retre homenatge a la història d’amor d’ ella i el meu pare i al seu sofriment quan ell va morir. La Valèria Isern té algunes coses amb comú amb la meva mare, bàsicament que pertanyen a la mateixa generació, però és un personatge de ficció i amb grans diferències amb ella.

80grams: Què més d’autobiogràfic hi ha a Petons de diumenge?
S.S: D’autobiogràfic no hi ha res perquè parla d’un època que jo no havia nascut. Sí que he pensat en les coses que sentia a casa per ajudar a ambientar l’època. Hi ha, per exemple, el passatge de quan la protagonista va a veure “Gilda” al cinema, que ho havia sentit explicar a casa.

80grams: Les diferents veus que narren la història de la Valèria, omplen de diferents punts de vista una mateixa vida. Creus però que poden despistar una miqueta al lector?
S.S: Es possible, però si el lector està seguint bé el fil de la narració crec que li resultarà fàcil situar-se de seguida i saber qui està parlant. Així ho espero. Jo volia donar veu a aquestes persones que actuen com a mers testimonis de la vida de la Valèria.

"Sempre m’ha semblat que en una novel·la és tan important, o més, com s’explica la història que la mateixa història en si"

80grams: És un llibre que compagina el diari amb la narració. Això com ajuda a la història?
S.S: Sempre m’ha semblat que en una novel·la és tan important, o més, com s’explica la història que la mateixa història en si. En aquest cas em vaig aproximar a la vida de la Valèria amb una mirada gairebé de biògraf i volia aportar-hi informacions de tota mena : entrevista amb la protagonista, converses amb els testimonis, documentació en forma de cartes i diaris...

80grams: I com a contrast fonamental del llibre l’Elisa, l’amiga de la Valèria que encarna la llibertat de l’època.
S.S: L’Elisa és, certament, el contrapunt de la Valèria i hem de tenir clar que la seva actitud era totalment excepcional per l’època. A mi, com a narradora, m’interessava un personatge així per subratllar les renúncies que cal fer segons el tipus de vida que tries. I també em sembla que la novel·la retrata una història d’amistat molt bonica.

80grams: Dèiem que Petons de diumenge és el tapís d’una època, i sobretot dels costums quotidians d’aquells anys. És un llibre per la generació que va viure aquells anys però també pels fills i els néts que recorden com en parlàvem en els seus pares?
S.S: Una de les raons que em va empènyer a escriure una novel·la com aquesta va ser retratar la vida quotidiana de la gent durant el franquisme, que és el què no expliquen els llibres d’història. Crec que la literatura pot aportar aquesta visió per als més joves.

"Sí una cosa tinc clara és que cada vida, per senzilla i anodina que pugui semblar, té una bona novel·la"

80grams: Creus que hi ha moltes històries reals com les de la Valèria Isern amagades?
S.S: Sí una cosa tinc clara és que cada vida, per senzilla i anodina que pugui semblar, té una bona novel·la. Cada persona amaga sentiments, passions, fracassos, amor i dolor...matèria purament literària.

80grams: Els petons canvien amb les èpoques, les edats, i les parelles?
S.S: Sí, és clar, per descomptat. Hi ha petons apassionats, petons tendres, i també hi ha petons rutinaris, em temo. Els petons deuen ser un símptoma força indicatiu de la bona salut d’una relació.

80grams: Per acabar. Ens podries recomanar un llibre en català que hagis llegit recentment?
S.S: Quiet, de Màrius Serra. Excelent!!
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
:: Altres entrevistes

1 comentari:

  1. Una exel·lent entrevista a una formidable escriptora. Aquest llibre el vaig llegir no fa massa i em va encantar.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails